24.03.2011 - 10:34
La reunió del govern català amb els partits de demà per a acordar mesures per encarar la crisi econòmica començarà amb un informe (pdf) del consell assessor per a la reactivació econòmica, amb una sèrie de propostes que no convencen la majoria de partits de l’oposició. En el document, els expert proposen un contracte únic que acabi la dualitat actual entre els indefinits i els temporals i una reforma profunda del sector públic que inclougui un ‘redimensionament’ de plantilles, entre més mesures.
El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement aposta per crear un contracte únic que acabi amb la dualitat actual entre els indefinits i els temporals. Aquesta és una de les propostes que s’inclouen en l’informe que ha elaborat per a la cimera anticrisi que s’ha de celebrar aquest divendres i que ja està en mans de tots els participants. En el document, al qual ha tingut accés l’ACN, els experts també plantegen que els centres educatius i sanitaris públics puguin “complementar amb taxes i preus públics” serveis que no siguin bàsics. A més, aposten per una reforma profunda del sector públic que inclougui un ‘redimensionament’ de plantilles i perquè Catalunya disposi d’un finançament com el concert basc.
El grup que presideix Salvador Alemany ha elaborat un document de 49 pàgines que el govern vol que serveixi com a punt de partida de la discussió demà al Palau de Pedralbes. En el document els experts enumeren una sèrie de ‘dèficits crònics i sobrevinguts’ que consideren que té l’economia catalana, com ara els problemes de finançament tant públic com privat i la productivitat, però sobretot ‘la magnitud i la volatilitat de l’atur’.
D’altra banda, el consell assessor considera que la prioritat del Govern ha de passar ara per ajustar les seves despeses i fa una sèrie de recomanacions pel que fa a alguns impostos. Per exemple, pel que fa a l’impost de societats, aposta per establir mesures fiscals que afavoreixin la millora de la solvència i dels fons propis de les empreses. També reclamar centrar-se en “la lluita contra l’economia submergida”.
Per millorar el finançament del sector públic, els experts també plantegen utilitzar en “major mesura” taxes i preus públics com a “elements reguladors de la demanda de determinats serveis públics”, tot citant “justícia, sanitat i universitat”, entre d’altres. A més, consideren que els centres educatius i sanitaris públics “haurien de poder complementar amb taxes i preus públics regulats tots aquells serveis fora de catàleg del finançament bàsic acordat”. Es deixa en mans dels programes de suport a les famílies de menor renda que vetllin perquè “la manca de capacitat real de pagament no comporti l’exclusió de serveis de valor sanitari o formatiu”.
Profunda reestructuració del sector públic
A més, també demanen “avançar en l’externalització i aplicació de mecanismes de mercat als serveis públics, com la concertació, la implantanció del sistema de vals i xecs i els partenariats público-privats en equipaments, tot defugint l’ús d’aquest instrument amb objectius exclusivament financers”.
El document també fa una sèrie de recomanacions en l’àmbit del sector públic. Els experts hi reclamen una “profunda reestructuració del sector públic català”, que ha de passar per “una significativa disminució de les estructures administratives” i també per “un redimensionament de les plantilles assignades a tasques no directament dedicades als serveis públics d’atenció a la població”, en referència a mestres, mossos i metges.
El concert econòmic
Però a banda de l’ajustament econòmic a curt termini, el consell assessor constata que Catalunya “pateix des de fa anys un dèficit fiscal excessiu” i que això “afecta el finançament de la Generalitat i empobreix Catalunya”. En aquest sentit, recomana vetllat pel compliment dels acords en matèria financera assolits amb l’Estat, aposten per una actualització “periòdica” de les balances fiscals i també s’advoca perquè Catalunya tingui “un model de finançament propi, com ho és el concert econòmic al País Basc i Navarra”.
Les crítiques
En general, els partits han reaccionat amb recel a la publicació de l’informe. El PSC ha advertit que propostes com el contracte únic o taxes en sanitat o salut estan a les “antípodes” del seu “projecte socialdemòcrata”. Tot i compartir algunes parts del document elaborat pel consell assessor econòmic per la cimera anticrisi, el diputat socialista Jaume Collboni ha carregat durament contra alguna de les seves propostes. El PSC, però, remarca que aquesta és una proposta d’un grup d’experts i no del Govern i ha reclamat a l’executiu que presenti les seves propostes de cara a la cimera.
La portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, ha criticat que el govern cedeixi les seves funcions a un consell assessor que, a més, fa propostes pròpies de la patronal. “L’orientació neoconservadora que té aquest Govern arriba al punt de deixar fer la patronal i una part de l’acadèmia a l’hora de fer propostes, un paper que li tocaria a la Generalitat”, ha argumentat en declaracions als periodistes. Simó ha definit les mesures que proposa el CAREC com de “patronal-cèntriques”, i ha lamentat que no parli de polítiques socials ni dels efectes socials de la crisi. Ha explicat que Joan Puigcercós espera ara una trucada d’Artur Mas amb propostes que vinguin del Govern.
El secretari general i parlamentari de Solidaritat Uriel Bertran considera que el document és “una declaració de bones intencions com tantes n’hi ha hagut en aquesta dècada sobre un nou model productiu, una economia que ha de ser competitiva”. Tot i això, ha lamentat que el document “no planteja com s’han d’assolir els recursos econòmics per impulsar les mesures” que el mateix text detalla. Així mateix, ha assegurat que la cimera
Qui ha vist amb més bons ulls el document és el PP. El portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, ha expressat la “coincidència plena” del seu grup amb mesures concretes del document com el contracte únic. Millo ha avisat, però, que l’informe és “massa generalista” i barreja competències estatals i autonòmiques, com quan es parla de qüestions de reforma laboral.
