20.03.2011 - 06:00
La Catalunya Nord viu avui la primera tanda de les darreres eleccions cantonals de la seva història. Una reforma territorial, que s’aplicarà el 2014, elimina l’elecció directa dels representants de cada cantó que s’asseuen al consell general dels departaments francesos, una divisió administrativa similar a la província espanyola. La reforma és vista com un primer pas per a la desaparició del departament dels Pirineus Orientals, l’única administració que coincideix amb el territori de la Catalunya Nord. La UMP de Nicolas Sarkozy, en canvi, considera que la reforma, que dóna més poders a Montpeller com a capital de regió, és positiva per a la gestió del territori.
Les eleccions cantonals, de les quals es farà la segona tanda el 27 de març, serviran per renovar la meitat dels representants dels cantons repartits per tot l’estat francès. A la Catalunya Nord s’hi renoven 16 dels 31 cantons, la majoria dels quals es troben dins del districte de Perpinyà: Canet, Perpinyà I, Perpinyà II, Perpinyà II, Perpinyà VII, Perpinyà IX, Ribesaltes, Sant Llorenç de la Salanca, Sant Pau de Fenollet i Tuïr. Els altres 6 depenen del districte de Ceret (Argelers, Costa Vermella, Prats de Molló) i de Prada (Prada, Montlluís, Sornià). En total, són cridades a urnes 174.699 persones.
L’únic partit catalanista que presenta candidats és Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El seu president, Jordi Vera, explica que el partit pot reure uns bons resultats en almenys dos cantons. ‘Volem fer conèixer noves persones del partit i esperem fer bon resultat a almenys dos cantons per demostrar que el discurs catalanista és capaç de calar també a la Catalunya del Nord’, afirma. Vera lamenta la reforma territorial aprovada pel govern de Nicolas Sarkozy que farà que a partir del 2014 els consellers dels departaments siguin elegits pel govern de la regió, en aquest cas la del Llenguadoc-Rosselló, amb seu a Montpeller. Aquest canvi fa desaparèixer les eleccions cantonals, car tot es decidirà als comicis regionals. ‘És el principi de la desaparició de l’única institució territorial de la Catalunya del Nord i perdrà poder en benefici de Montpeller’, lamenta Vera.
CDC s’ha marcat l’objectiu de convèncer als nord-catalans de la necessitat de tenir una col·lectivitat territorial pròpia, una fórmula que inclou la constitució francesa i que permet a un territori determinat gaudir d’una certa autonomia administrativa. És un règim que té Còrsega i que es vol instaurar a l’Alsàcia i a Savoia. En canvi, el partit presidencialista considera positiva la reforma territorial. El president de la UMP a la Catalunya Nord, François Calvet, considera que l’anterior reforma ‘es va quedar curta’ i veu amb bons ulls que sigui una sola institució, en aquest cas el consell regional del Llenguadoc-Rosselló, la que distribueixi les cadires dels consells dels cinc departaments de la regió (Aude, Gard, Erau, Losera i Pirineus Orientals).
El consell del departament dels Pirineus Orientals té actualment una majoria d’esquerres i és presidit per la socialista Hermeline Malherbe-Laurent, seguidora del difunt George Frêche i de l’actual president del Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin. Calvet, que és alcalde del Soler, espera que la balança de forces pugui canviar si la UMP aconsegueix guanyar tres cantons. L’opinió pública també estarà molt pendent dels resultats de l’ultradretà Front Nacional, que és present a la Catalunya Nord però que, segons Calvet, no disposa de prou arrelament al territori com per entrar en el duel entre la UMP i el front d’esquerres, format per socialistes i eco-socialistes.
