Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  17.03.2011  20:00

Autor/s: Martí Crespo

Jazz Magazine (1935-1936)

Men?ame
 

Aquesta setmana ha començat el Festival de Jazz de Terrassa, la principal referència del calendari jazzístic del nostre país. El festival arriba enguany a la trentena i programa, fins el 3 d'abril, justament una trentena d'actuacions de jazz, en totes les variants. El renom de les figures que hi passen, juntament amb les tres dècades de vida, demostren l'arrelament del jazz a Terrassa, en concret, i al país, en general. Les arrels van molt més enllà de 1982. Es demostra prou clarament amb una ullada a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA). Entre els dos-cents seixanta-quatre títols digitalitzats de 'revistes que ja no es publiquen', hi ha els vuit números de Jazz Magazine, una publicació, efímera però significativa, editada a Barcelona entre 1935 i 1936. Al primer exemplar, de l'1 d'agost de 1935 i amb l'avís 'Este número ha sido visado por la censura gubernativa', els responsables aclarien que la revista sorgia de la fusió de Música Viva i Mundo Musical per convertir-se en l'òrgan oficial del Hot Club de Barcelona.

Els Hot Clubs eren clubs de jazz primerencs formats per afeccionats i apassionats que es van anar formant, a partir dels anys 1930, per Europa, Sud-amèrica i, és clar, per l'Amèrica del Nord, bressol d'aquesta música. El de Barcelona, amb seu al carrer del Consell de Cent 224, es va formar el 1934 (dos anys després del primer i més important, el de París) i, de fet, la capital catalana es va convertir en l'epicentre dels ritmes i músics de jazz afro-americà del sud d'Europa, on havien començat a arribar a partir de la Primera Guerra Mundial. Entre la dictadura de Primo de Rivera i la guerra del 1936-1939 van funcionar una colla d'orquestres a l'àrea de Barcelona, com es reflecteix a les pàgines de Jazz Magazine. Els continguts de la revista incloïen 'articles de gran valor sobre composició i instrumentació moderna, sobre tècnica instrumentística i sobre interpretació', notícies del jazz al món, crònica dels Hot Jazz, crítica dels millors discs del mercat i de cinema, cròniques de ràdio, 'revista de revistes' i  molts anuncis, la majoria de compositors que presentaven les seves partitures. Cal tenir en compte que a l'època el tocadiscs no s'havia generalitzat i que la gent, en comptes de comprar un disc, adquiria partitures per a reproduir-les. A la revista, fins i tot s'hi publicaven poesies, com la que obria la portada del primer número, signada per Joan Aragonès el 24 de febrer de 1935. Es titulava, és clar, 'Jazz':

  Sacseigs de perforadores,
els ritmes del jazz trinxen
l'asfalt.
Dels saxofons, llirs humits, brollen
esgarrifances de coloma.
Passen feixos de nervis pels violins.
Un udol llarg
nua l'espai.
I el món s'esfondra en un joc de prismes.

L'activitat del Hot Club de Barcelona (HCB) i de les moltes filials que durant el 1935 van aparèixer per tot Catalunya (Badalona, Calella, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Terrassa, Vic, Vilafranca...) va ser frenètica. Amb la voluntat de propagar el jazz s'organitzaven discofòrums, concerts, conferències, projeccions de cinema, programes de ràdio i festivals de jazz, com un de multitudinari, l'estiu del 1935. Per al tercer, fet el 29 de gener de 1936, es va contractar el saxofonista Benny Carter. L'empenta del jazz a l'àrea de Barcelona va arribar fins a València, on aquells anys es va crear un Hot Club. 

En un altre exemplar de Jazz Magazine, del novembre del 1935, es veu clar que el Hot Club barceloní bullia d'activitat. En la informació sobre la creació de la Federació Internacional de Hot Clubs, s'hi deia: 'Presidirà la federació l'alta figura de Hugues Panassié, a qui tant deu el jazz, i de moment queda fixada la central de l'organització a Amèrica, el bressol del jazz, al domicili del Yale Hot Club. El Hot Club de BCN 's'adhereix amb entusiasme a aquesta federació.'

Malauradament, la guerra de 1936-1939 va posar fi a aquella edat d'or jazzística del nostre país, que no es va recuperar de la sotragada cultural de la dictadura franquista fins els anys 1970, tret d'una petita escletxa de llum, la dècada del 1950, amb l'arribada de la Sisena Flota nord-americana al port de Barcelona.

 

Men?ame