12.03.2011 - 12:36
‘No pasarán… aunque lleven trajes’ és el títol del llibre escrit per diversos autors que es va presentar ahir a la tarda a la cafeteria Àgora de Sabadell. El llibre va començar a gestar-se després d’un acte de Josep Anglada a Sants que, segons va explicar el coordinador de l’obra David Karvala, va comptar amb una oposició bastant minoritària. Karvala, membre d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que es presenta a si mateix com a emigrant reincident, explica que l’objectiu del llibre és plantejar els motius pels que és necessària la lluita contra el feixisme i donar algunes claus per fer-hi front.
La presentació de ‘No pasarán… aunque lleven trajes’ va comptar amb la participació de l’historiador sabadellenc Martí Marin que va fer una breu comparativa del discurs feixista actual amb el feixisme històric. Marin va destacar que, sovint, els mitjans de comunicació incideixen en les diferències entre el feixisme dels anys 30 amb l’actual, “això és perquè comparen els moviments actuals amb el feixisme en el poder, però s’ha de comparar quan estava a l’oposició, quan encara no eren moviments forts”. L’historiador local va desmentir alguns tòpics que es fan servir quan es comparen les migracions espanyoles durant el franquisme amb les migracions actuals i, va assenyalar, que el model per seleccionar l’alteritat i la percepció social d’aquesta coincideix perillosament amb els inicis del segle XX.
Karvala, per altra banda, va centrar la seva intervenció en l’evolució de l’extrema dreta a partir dels anys 60 fins l’actualitat i va destacar la necessitat d’aturar aquests moviments quan encara no tenen poder. Per Karvala, la principal amenaça que suposen partits com Plataforma per Catalunya és que quan aconsegueixen cotes de poder s’incrementen els atacs contra els immigrants i s’estén un discurs islamofòbic, com el recent debat entorn l’ús de la burca i del nicab.
Neix el nucli local d’UCFR
Unitat Contra el feixisme i el Racisme va aprofitar l’acte per presentar-se a Sabadell, on s’està formant un nucli local. Aquest espai, que aglutina entitats, sindicats, partits polítics i persones a títol individual, s’inspira en el moviment unitari que va generar el rebuig a la invasió d’Iraq l’any 2003. Es tracta d’una àmplia plataforma que pretén buscar uns punts de consens per consolidar un front únic a través del qual es pugui fer pedagogia per contrarestar el discurs feixista de Plataforma per Catalunya i d’altres partits del mateix caire, així com promoure la mobilització social i la resposta directa davant els actes de PxC.
L’activista sabadellenca Txell Bru va explicar que el model d’UCFR pren com a referència la lluita antifeixista britànica que ha donat una resposta massiva als actes d’organitzacions feixistes, aconseguint així la contingència d’aquests grups. Bru planteja aquest model de resposta directa enfront el que anomena el model francès que, segons explica, considera que parlar dels partits feixistes és fer-ne publicitat i opta per obviar-los, però el feixisme segueix avançant. Per Bru “no es tracta de fer-los publicitat, sinó de desemmascarar-los davant dels seus votants”.
Preocupacions ciutadanes
Al debat que es va encetar un cop acabades les ponències es va plantejar la preocupació respecte el paper que juguen les polítiques d’immigració en l’extensió del discurs xenòfob. Alguns assistents van recordar els capítols d’identificació i expulsió d’immigrants que estan tenint lloc recentment a la ciutat.
Enllaços
Array
