01.03.2011 - 06:00
Joaquim M. Puyal acaba de publicar el seu primer llibre, ‘Aicnàlubma‘ (Columna), en el qual reflexiona sobre la televisió i la societat de la informació. Puyal hi fa bàsicament una diagnosi: s’ha debilitat el fonament de servei públic de la televisió, pública i privada, i l’entreniment ha esdevingut un objectiu, no pas una condició, dels missatges, cosa que ha anat en perjudici dels espectadors. ‘La televisió no es pot regir únicament per criteris mercantils.’ Per això reivindica els drets del receptor, que ha aplegat a tall de decàleg a la part final del llibre. En aquest vídeo us oferim un resum de l’extensa conferència de premsa, feta en la presentació del llibre, ahir a Barcelona.
Amb una faula introductòria que explica el títol sorprenent (‘Ambulància’, al revés), Puyal s’emmiralla en l’espectador i fa una autocrítica de la tasca periodística. Als capítols que segueixen fa una radiografia de la societat de la informació i, al final, apunta vies per a resoldre ‘la perversió a què s’ha arribat’ i que ha deixat a la cua els interessos del receptor. ‘Però els professionals poca cosa hi podem fer, d’un en un’, diu des d’una certa impotència; per tant, advoca per un compromís més gran de tots els actors implicats en el sistema: universitats, col·legis professionals, consells audiovisuals, associacions d’espectadors, etc. ‘Cal cercar el camí dels contrapesos’, rebla.
Convençut que es poden assolir grans audiències sense necessitat de fer de l’entreteniment un objectiu, cosa que va demostrar durant dècades amb els seus programes, avisa del perill de fer creure que les televisions privades ‘poden fer allò que volen’ i que les públiques han de jugar en una altra divisió ‘i que són les avorrides’. ‘La televisió ha d’informar, enriquir i divulgar, aquest és el seu objectiu.’ I recorda que la llei de televisions privades anterior definia, al pròleg, la funció que han de tenir com a servei públic; en canvi, la nova llei de l’audiovisual espanyol no hi fa ni tal sols una referència.
Tornada a la televisió?
Quinze anys després d’haver deixat la televisió, confessa que encara n’està enamorat. Però aclareix que no pensa pas tornar-hi: ‘Cada cop és més difícil de treballar-hi com jo voldria, en el sistema actual.’
Enllaços
Array
