23.02.2011 - 06:00
Amb la publicació d’Homersea, un relat de l’escriptor Biel Mesquida en homenatge a ‘Ulisses’ de James Joyce, es va estrenar, el 16 de juny de 2004, el servei de blocs de MésVilaWeb. Aquell bloc literari, doncs, va ser el punt de partença de la comunitat de blocaires de VilaWeb, que amb el pas dels anys ha esdevingut una de les més extenses, heterogènies i consolidades.
Des de la pàgina principal del servei es poden fullejar, cronològicament, els últims cent apunts publicats del mig miler de blocs actius d’aquesta comunitat. També es poden trobar per ordre alfabètic, per comarques i territoris, per matèries. Hi ha blocs personals, de ciència i ensenyament, de comunicació, de cultura i llengua, d’economia, d’esports, d’ordinadors i internet, de política i govern, de societat, de territoris i viatges, i d’universitats, a més dels Endeblocs, els blocs musicals de MésVilaWeb apareguts a final del 2006, en col·laboració amb el grup de revistes Enderrock. Els Endeblocs s’adrecen als qui tenen relació amb l’àmbit musical.
Entre els blocs més veterans i actius de la xarxa de MésVilaWeb hi ha el de Plagueta de bord de Biel Mesquida,Totxanes, totxos i maons del crític literari Joan Josep Isern, i el del regidor barceloní Jaume Ciurana. La llista es pot estendre a Gàlim de Pep Albinyana, Coc Ràpid de Carme-Laura Gil, als blocs de Pere Meroño i de Gemma Pasqual, a Club 7 Cinema de Salvador Montalt, Lletres ebrenques d’Emigdi Subirats, als blocs de l’Apòstata desficiosa i de la Poc-moderna, a De l’holocè estant de Marc Belzunces, El buit del temps de Juli Peretó, Ulisses20d’Albert Dasí, Indústries i caminars de Sílvia Martínez, Al darrera la nevera de Roger Palà, al bloc d’en Titot i al d’Obrint Pas, a més de Rock viu del fotògraf Xavier Mercadé, Construint sinergies de Raül Romeva i Torre de guaita de Ramon Tremosa. El president de Parlament de Catalunya de 2003 a 2010, el republicà Ernest Benach, també manté, des del 30 d’abril de 2008, un bloc personal a MésVilaWeb.
A la portada de VilaWeb, hi apareix cada dia un bloc destacat, al costat dels apunts més recents publicats per la comunitat bloquista de MésVilaWeb.
La comunitat també s’ha fet presencial alguna vegada
Una trentena de blocaires de VilaWeb es van reunir el 15 de juny de 2009 per celebrar el cinquè aniversari de la comunitat. La reunió va servir, entre més coses, per descobrir la identitat d’algunes signatures, que no tingueren cara concreta fins al moment de l’aplec (vídeo). Entre els assistents hi havia blocaires del Principat, del País Valencià, de les Illes i de l’Alguer.
Arran d’aquella reunió Albert Dasí, autor del bloc Ulisses20, va fer l’apunt següent:
‘Jo m’hi vaig incorporar el 2005, els dos primers anys d’una manera tèbia, però després hi vaig anar agafant més pràctica, fins al punt de passar-ho molt bé, escrivint. De fet, això del bloc és una via per airejar-se, per deixar anar fins i tot els propis dimonis, per trobar a vegades la infantesa, els records, o fins i tot per parlar amb mon pare d’una manera virtual, d’una manera com no havíem arribat a fer abans. Dilluns vaig estar temptat de pujar a Barcelona, un altre viatge rellamp, com el de fa uns pocs dies, amb el xic, per veure-hi AC/DC, viatge i concert que no agrairé mai prou (gràcies, Josep, per les entrades). Però, diumenge, mentre dinàvem, mon pare amollà una de les seues frases, que ja són oracions sentència: –Al camí d’Alcubles se t’ha fet un munt de cànem bord. Que no tenies una maquineta de segar, una desbrossadora?
Diumenge vaig començar la feina, i ahir dilluns vaig deixar el camp gairebé enllestit. Avui l’acabaré. Millor, doncs, que m’haja quedat: pel que expliqueu en alguns blocs, l’encontre va ser una festa que pagava la pena en molts sentits.
És veritat que hem conformat un corpus de blocs de molt d’interès. I fer una passada cada dia és, per a molts, una alenada; de notícies, d’opinions, de saber que hi ha un grapat de gent que cada dia té coses a dir-nos, d’anar fent país amb garantia, malgrat allò que ja sabem. El Coc d’avui ja ho reflecteix –i alguns altres blocs també.
Per molts anys, Vilaweb, sobretot als treballadors de la casa que ho feu possible. Que feu possible que nosaltres també siguem una part de vosaltres.’
