18.02.2011 - 21:00
Avui al 3/24 parlaven dels usuari d’internet a la Xina i de la censura que pateixen. I he pensat que si ens acostéssim a la Xina, segur que sentiríem dels dirigents xinesos un munt de raons per jutificar aquesta censura. Amb el tancament de TV3 al País Valencià passa una mica això, la proximitat fa mal. La gent no és conscient de la dimensió del fet: que tanca un mitjà de comunicació contra la voluntat dels ciutadans que el segueixen, i el govern dóna raons tècniques per justificar-ho. I són tan raonables com les que dóna la Xina o l’Iran. La distància acostuma a produir una simplificació de les coses, però en el cas de la censura la distància aporta més veritat que els motius adhuïts pels governs, que acaben essent manipuladors.
És brutal aquesta idea de les fronteres, en comunicació i en general. És demencial. La qüestió és tan forta que avui l’Eugeni Gay ha comentat a TV3 que la llibertat d’expressió està per sobre de tot, que les qüestions relatives a la llibertat d’expressió han guanyat totes les batalles al Tribunal Constitucional.
Per altra banda, la posició de TV3 tampoc s’acaba d’entendre. Normalment, el motor de la comunicació és l’emissor, d’aquí neix la llibertat d’expressió. Però en aquest cas per estranys motius no s’ha seguit aquesta lògica, i ha estat el receptor qui ha reclamat el mitjà. I el receptor s’ha fet present d’una manera natural en el mitjà. Recordo, per exemple, el programa del Buenafuente, ‘Sense títol’, que sovint a la matinada trucava gent d’Alacant. I avui en Buenafuente ho hauria de fer notar, que ja no té els espectadors d’Alacant. En canvi, tinc la impressió que avui a TV3 ningú no farà notar aquesta absència, malgrat l’empobriment que això els provoca. Perquè el tancament de TV3 al País Valencià empobreix la programació de TV3.
JORDI BALLÓ és professor de comunicació audiovisual de la UPF
(opinió recollida per conversa telefònica amb la redacció de VilaWeb)
