03.02.2011 - 06:00
El desplegament d’un gran acord en l’àmbit de la cultura, la reordenació del sistema cultural públic simplificant-ne les estructures, i la internacionalització de la cultura catalana són els grans aspectes que va indicar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ahir davant la premsa. També va presentar el seu equip, tenint a l’esquerra el secretari general, Xavier Solà, i a la dreta, el director de l’ICIC, Fèlix Riera.
Des de l’època de Joan Rigol que no se sentia parlar de pacte cultural. Ara, Mascarell no va parlar de ‘pacte’, sinó de ‘desplegament d’un gran acord per la cultura’. Com? El ‘com’ no va tenir pes en la conferència de premsa d’ahir. El conseller va parlar del ‘què’ i va reservar el ‘com’ per a la compareixença al Parlament de Catalunya, el 16 de febrer. Va proposar un calendari de suma: 1 + 4 + 10 (el primer any + la legislatura + la voluntat de treballar estratègicament més enllà de la legislatura). I que s’havien d’aconseguir acords de l’administració amb els partits polítics i acords de l’administració amb ‘la república de les lletres’ –els sectors culturals. Segons Mascarell, ‘està bé que els partits tinguin propostes pròpies, però, quan el programa de partit es converteix en programa de govern, cal cercar el màxim nombre de coincidències, i us asseguro que el nivell de coincidències és altíssim’.
Mascarell vol internacionalitzar la cultura catalana amb la voluntat d’ampliar el mercat. Segons ell, hi ha un desajust entre la capacitat de produir talent i el fet de ser una cultura amb un mercat petit. En aquest sentit, no va parlar gens de millorar el mercat dins els Països Catalans, sinó d’ampliar mercats a Espanya i al món. I obrir mercats no és feina d’una legislatura, car necessita un plantejament estratègic, que s’ha de fer sobretot des de l’ICIC.
La retallada del pressupost del Departament de Cultura serà del 10%, però no es traduirà en una retallada equivalent a cada sector cultural, sinó que s’estudiarà cada cas. El conseller vol reordenar el sistema cultural públic simplificant-ne les estructures, cercant l’eficàcia i eliminant elements sumptuaris i prescindibles. Quins? No ho va dir. Simplement, va apuntar l’obertura d’una ‘finestreta única’ de subvencions.
La reunió amb la premsa també va servir per presentar el seu equip, el nucli fort del departament. A més del secretari general de Cultura, Xavier Solà, i del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), Fèlix Riera, va presentar la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley; el director general de patrimoni cultural, Joan Pluma; el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Lluís Puig (fins ara director artístic del Mercat de Música Viva de Vic); el director general de Cooperació Cultural, Norbert Tomàs; i la directora de Serveis Pepa Moya.
Fora de la taula presidencial, Mascarell també va convidar el nou director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, per fer palès, segons que va dir, que era una entitat que es devia no solament al govern de la Generalitat, sinó també al govern balear. Villatoro va comentar que la forma acostumava a marcar coses de fons, en aquest cas, la proximitat del Llull al govern, sense ser-ne part. Seguint la idea de fons i forma, hom va demanar al conseller per què no hi havia el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo. Mascarell va respondre: ‘Sincerament, no ho sé, hauria de ser aquí i no entenc que no hi sigui.’ De fet, no hi era perquè no l’havien convocat. Tampoc no hi havia el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), absència que Mascarell va justificar dient que així s’havia decidit de mutu acord per telèfon.
Sobre el reglament de la llei del cinema, Mascarell va explicar que l’equip anterior havia deixat un esborrany de reglament que ara l’ICIC havia d’estudiar. No es farà seu el reglament i, per tant, l’aplicació de la llei no començarà fins el 2012, anant bé.
Mascarell va recordar que la cultura tenia una importància central en la vida d’un país i que es proposava de desplegar la política cultural amb voluntat d’acord i de transversalitat. Que la feina de l’administració era de facilitar la feina dels creadors, dels emprenedors, dels ciutadans. ‘La cultura, no la fa l’administració, la fan els ciutadans’, va dir.
