01.02.2011 - 06:00
El compositor Josep M. Mestres Quadreny és membre destacat de la segona avantguarda artística de Catalunya, al costat d’artistes com Joan Brossa, Antoni Tàpies i més. Ha estat precursor de la música electroacústica a la península, el primer a fer servir l’ordinador per compondre, creador de música aleatòria i autor de músiques visuals. Químic de professió, la combinació de ciència i música l’ha convertit en un creador únic. VilaWeb l’ha entrevistat (vídeo).
Nacut a Manresa el 1929, l’Arts Santa Mònica li ha dedicat l’exposició ‘De Cop de poma a Trànsit boreal. Música, art, ciència i pensament‘, que ara es pot veure a la Fundació Caixa Manresa, fins el 13 de març.
L’exposició comença amb el llibre d’artista ‘Cop de poma‘ (1961), projecte que a instàncies de Joan Prats va menar Joan Miró amb la col·laboració d’uns joves artistes: el pintor Antoni Tàpies, el poeta Joan Brossa, el compositor Josep M. Mestres Quadreny, i l’escultor Moisès Villèlia. Miró va tenir una influència destacable en Mestres Quadreny. La primera vegada que Miró va sentir la seva música, en un dels concerts que feia al Club 49, va dir que era música punxeguda, que ja era hora que algú fes música punxeguda.
Mestres Quadreny va entrar en contacte amb els creadors d’avantguarda a través de Joan Brossa, que el va presentar a Joan Prats, el barreter il·lustrat, amic de Joan Miró i promotor d’iniciatives com l’ADLAN (Amics de l’Art Nou) i del Club 49 –Mestres Quadreny hi va estrenar les primeres composicions al cicle de concerts ‘Música oberta’.
Mestres Quadreny va tenir de mestre Cristòfol Taltabull, però de fet, el compositor que veritablement el va marcar fou Anton Webern (1883-1945), vienès, que feia les seves composicions sense melodia.
‘Si vius el teu temps, únicament pots ser modern’ diu Mestres Quadreny. Recerca i experimentació sense límits aparents han marcat la seva obra. I aquesta actitud l’ha portat a anar sempre més enllà. Un exemple: l’any 1964 va compondre la seva primera peça electroacústica (la primera que es componia a la península) i es deia ‘Peça per a serra mecànica’, que era un muntatge de materials sonors procedents de l’enregistrament del treball que feia Villèlia amb una serra mecànica per a fer unes escultures. També són seves les primeres obres compostes per ordinador com ‘Ibèmia’ (1969). I peces com ‘Tres cànons en homenatge a Galileu’ (1964), ‘Aronada’ (1972) i ‘L’estro aleatorio (1973-1978). Precisament per a l’exposició de l’Arts Santa Mònica Mestres Quadreny va crear ‘Trànsit boreal’, una obra aleatòria que cada dia sonava diferent a l’exposició, segons el public que la visitava i de com es movia per l’espai expositiu.
