28.01.2011 - 06:00
Els lectors de VilaWeb van poder notar en l’edició del 27 de gener canvis notables: textos en llengües diverses (llatí, espanyol, danès, basc, portuguès…), imatges amb els colors alterats, insectes que es passejaven entre les notícies.
Tot això i més formava part de la proposta del director convidat, el dibuixant i dissenyador América Sánchez, que va voler seguir les normes de la ‘patafísica’. (Vídeo amb la narració del dia i xat amb els lectors).
La patafísica, la ciència dedicada a ‘l’estudi de les solucions imaginàries, de tot allò particular i de les lleis que regulen les excepcions’, es plasma a la portada del 27/01/2011 amb recursos com la ironia, l’absurditat i el cop d’efecte a l’hora de tractar l’actualitat informativa. Aquell dia avisavem al lector d’aquesta manera: ‘No us estranyeu, doncs, si trobeu notícies traduïdes automàticament a unes quantes llengües (la versió en català és a l’interior), imatges capgirades, insectes escampats per la portada i signatures de redactors a l’inrevés’.
Alfred Jarry i la patafísica
El nom de patafísica, etimològicament, prové de la contracció de ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά i fa referència a ‘allò que es troba ‘al voltant’ del que es troba ‘després’ de la física’. Quant a la paternitat del terme, correspon a l’autor francès Alfred Jarry (1873-1907), considerat precursor del dadaisme, el surrealisme i de l’elogi de l’absurditat. A ‘Gestes i opinions del Doctor Faustroll, patafísic‘ (1911), que l’alcoholitzat Jarry ja no va veure publicat, hi ha l’origen del concepte i, també, les bases d’una ciència ‘la idea central de la qual és la consideració de les lleis generals de la física com un conjunt d’excepcions no excepcionals, i, en conseqüència, sense cap interès. Ras i curt, la regla és una excepció a l’excepció’. Aquest és el centre de la dialèctica patafísica, que postula que només l’excepció fa avançar la ciència. Els descobriments científics ‘a l’atzar’ de Fleming i Pasteur, en són bons exemples.
Sovint, la patafísica adopta la forma del discurs d’institucions científiques, filosòfiques i esotèriques per proposar a l’audiència de reflexionar profundament sobre el seu entorn i descobrir un univers paral·lel: ‘El patafísic observa el món i l’univers de manera particular; per exemple, en lloc d’enunciar la llei de la caiguda d’un cos cap a un centre, el patafísic preferirà la llei de l’ascensió del buit cap a una perifèria’, deia Jarry. La disciplina, doncs, no aspira a completar la ciència, sinó a transformar-la.
Col·legi de la Patafísica
La lectura de l’obra de Jarry, al llarg del segle XX, va generar un petit però influent moviment d’admiradors entestats a posar en pràctica la patafísica, com a disciplina científica de superació de la metafísica. L’11 de maig de 1948 (22 Palotin del 76, segons el calendari patafísic: ací el podeu descarregar en pdf) es va constituir a París el Col·legi de ‘Patafísica, en burlesca contraposició dels col·legis professionals i les acadèmies d’art i ciència. La inauguració de l’escola patafísica es va fer correspondre amb els cinquanta anys justos del Doctor Faustroll, protagonista de ‘Gestes i opinions del Doctor Faustroll, patafísic’. Al darrere d’aquesta ‘societat docta i inútil dedicada a l’estudi de les solucions imaginàries’ hi havia Iesu Maria Tlecl (anagrama de Maurice Saillet), Mélanie Le Plumet, Oktav Votka i J-H Sainmont.
A aquesta institució difusora de les idees patafísiques, s’hi van acostar artistes com Fernando Arrabal, Enrico Baj, Jean Baudrillard, Camilo José Cela, René Clair, Julio Cortázar, Jean Dubuffet, Marcel Duchamp, Umberto Eco, Max Ernst, Dario Fo, Jean Genet, Eugène Ionesco, els germans Marx, Jacques Prévert, Raymond Queneau, Man Ray, Boris Vian, molts dels quals van rebre el pompós títol de sàtrapes transcendents, l’equivalent del Nobel en patafísica. També va fer passos cap a la patafísica Joan Miró, fascinat pel caràcter precursor del surrealisme d’Alfred Jarry i, especialment, per l’obra més coneguda seva, la ferotge sàtira de les dictadures ‘Ubu rei‘.
El Col·legi de ‘Patafísica va mantenir l’activitat fins el 1975, tot i que el 2000 va renéixer i disposa d’unes quantes branques autònomes repartides pel món: Anglaterra l’Argentina, Austràlia, Mèxic, els Països Baixos, Txèquia iXile; a casa nostra, hi ha brots patafísics al Principat i el País Valencià.
