Qui és qui en el nou govern

  • Al govern d'Artur Mas hi ha tres consellers independents, cinc de CDC, dos d'UDC i un del PSC · Dels onze consellers, n'hi ha cinc que ja ho havien estat abans

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
28.12.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Artur Mas va completar ahir la llista de consellers que formaran el seu govern. En total són onze: tres són independents, cinc són militants de CDC, dos ho d’UDC i n’hi ha un de socialista, Ferran Mascarell. Tot prendran possessió del càrrec demà a les dotze del migdia. Segons la tradició, ho haurien de fer avui, l’endemà de la presa de possessió del president, però Mas ha volgut evitar que l’acte coincidís amb el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents. Tot seguit us oferim un breu perfil biogràfic de cadascun.

Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar i Família

Josep Lluís Cleries (Barcelona, 1956), enginyer industrial, diplomat en funció general de l’administració pública per ESADE i diplomat en desenvolupament directiu de l’administració pel IESE. Director d’activitats infantils i juvenils lúdiques de l’Institut Pere Tarrés, ha portat a terme projectes socials, com ara el Moviment de Centres d’Esplais Cristians, la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai, la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant, el Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears o l’Aplec de l’Esperit dels Bisbats de Catalunya.

Fou gerent de l’Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) entre el 1993 i 1995 i director general d’Acció Cívica de la Generalitat entre el 1996 i el 2003. En l’últim congrés de CDC va ser nomenat secretari de Benestar i Suport a la Família de CDC. És diputat del Parlament de Catalunya. Durant els set anys de CiU a l’oposició, Cleries ha teixit complicitats entre la federació nacionalista i el tercer sector i ha capitalitzat una bona part de les crítiques a l’aplicació de la llei de dependència. De fet, en el discurs d’investidura, Mas va propugnar l’aprovació d’una llei de dependència catalana.

Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia

Maria Pilar Fernández Bozal, de quaranta-set anys, era fins ara avocadessa de l’estat en cap a Catalunya. Des de l’octubre era vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona, en representació de l’estat, i és membre de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya, que autoritza la col·locació a la via pública de càmeres de videovigilància. De la seva vida personal, se’n sap ben poc, tret que és sòcia protectora de la societat Amics del Liceu. Té una dilatada experiència com a advocadessa i no milita en cap partit.

Cal recordar que Catalunya és l’única comunitat autònoma amb competències en presons i política penitenciària. A més, també és una de les onze comunitats autònomes amb competències en matèria d’administració de Justícia, i per tant gestiona mitjans materials (jutjats) i personals (tots els funcionaris, llevat de secretaris judicials i jutges).

Els advocats de l’estat formen un cos de funcionaris que defensa els interessos del govern espanyol en justícia. Es dóna el cas que, amb Fernández Bozal de cap dels advocats de l’estat a Catalunya, el govern espanyol va sol·licitar l’anul·lació de la consulta popular sobre la independència organitzada a Arenys de Munt el setembre del 2009. Recentment aquest mateix organisme ha recorregut la llei de consultes catalana al Tribunal Constitucional i és també l’organisme que ha recorregut l’estatut al tribunal constitucional.

Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944), catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i president de la Barcelona Graduate School of Economics. Va ser catedràtic d’Economia de la Universitat de Harvard (1981-1996) i professor d’Economia i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia (1972-80). L’any 2005 va ser nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Pertany al Consell Assessor del Servei d’Estudis de la Caixa. També és president del Consell Assessor Científic de Telefónica Investigación y Desarrollo. Actualment és membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. És doctor Honoris Causa per les universitats d’Alacant, de Tolosa, HEC (París) i la Universidad Nacional del Sur (Argentina).

Entre el 2000 i el 2003 va ser conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de l’últim govern de Jordi Pujol. Ara tornarà a dirigir una conselleria, la d’Economia i Finances i Universitats i Recerca, amb la fita de recuperar l’economia catalana d’una situació de crisi. Mas-Colell s’ha significat també aquest desembre defensant el corredor ferroviari mediterrani. Va participar en un acte a la seu de Brussel·les del Parlament Europeu amb representants d’àmbit polític i econòmic català, valencià i balear per reclamar aquesta infrastructura.

Una bona part del prestigi internacional seu prové de l’extensa tasca com a investigador econòmic. Ha escrit més de cent treballs sobre qüestions que van des de la teoria abstracta de l’equilibri general i l’estructura dels mercats financers fins a polítiques de preu per a empreses públiques. Molts d’aquests treballs han tingut traducció editorial. És autor, per exemple, del llibre ‘Teoria microeconòmica’, manual de referència mundial que en fa un dels noms més importants d’aquest camp en l’àmbit internacional. Ha estat guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994). També ha estat distingit amb el Premio Nacional de Investigación Pascual Madoz (2006), la Creu de Sant Jordi (2006), el Reconeixement al Progrés Empresarial de la CECOT (2008) i el premi Cercle d’Economia (2008).

Ferran Mascarell, conseller de Cultura

Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951), historiador, editor i director de la revista ‘L’Avenç‘ entre 1977 i 1984. El 1982 fou promotor de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana. Va desenvolupar el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i entre el 1987 i 1991 va ser coordinador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. També fou delegat general a Catalunya de la Societat General d’Autors i Editors i director gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona entre 1996 i 1999. El 1999 fou nomenat regidor de Cultura i regidor del districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona i va formar part del consell d’administració del Fòrum Universal de les Cultures 2004. Dos anys després, l’abril del 2006, va substituir Caterina Mieras al Departament de Cultura, quan Pasqual Maragall va remodelar el govern al tram final del seu mandat. A principi del 2007, va deixar l’escó de diputat per tornar al sector privat, com a productor audiovisual i conseller delegat del Grup RBA. Des de llavors és també vice-president primer de l’Ateneu Barcelonès.

Aquests últims mesos s’havia declarat disposat a presidir la llista socialista de Barcelona de les pròximes eleccions municipals, i a disputar la candidatura en unes primàries, si calia. Finalment, Mas l’ha incorporat al seu ‘govern dels millors’. La seva incorporació al govern d’Artur Mas ha causat sorpresa, especialment en els sectors més pròxims al PSC. Mascarell s’havia significat recentment com a catalanista dins el PSC i fins i tot en alguns articles i entrevistes, com en aquesta de VilaWeb TV, no havia descartat la independència de Catalunya com a projecte polític per als pròxims anys. De fet, en aquests dos últims mesos, Mascarell ha impulsat fins a dues plataformes: el Cercle de Cultura, juntament amb l’editor Pere Vicens i l’ex-president del CoNCA, Xavier Bru de Sala; i BCN 10.0, per ‘aglutinar l’opinió progressista i la visió de modernitat’ per a Barcelona en un moment de canvis i de ‘manca de lideratges’. Segons fonts del PSC, Mascarell abandonarà la militància del PSC, un cop nomenat conseller.

Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i d’Ocupació

Francesc Xavier Mena és professor d’ESADE, catedràtic d’economia de la Universitat Ramon Llull i llicenciat en dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància. Mas ha volgut un altre independent en una de les carteres més importants en temps de crisi, la d’economia productiva, que agrupa empresa i treball. Mena sempre ha defensat clarament i amb força l’austeritat. Sense anar més lluny, ahir en un acte d’ESADE va considerar necessària la reforma de les pensions que el govern espanyol té previst d’aprovar al gener per evitar que ‘el sistema entri en col·lisió’. En el mateix acte va pronosticar que el 2011 l’economia espanyola viuria un any de transició i que el 2012 es recuperaria com un ‘avió de reacció’, si es portaven a terme les reformes necessàries: reducció de la despesa i sanejament de l’economia, especialment en el sector immobiliari.

En una entrevista a ‘Eixprofessional’ del mes de juny, Mena deia que l’economia necessitava un canvi important i propugnava ‘noves vies de generació d’activitat’ i reformes d’empresa, del sistema financer i de l’administració, ‘algunes de ben dures’. En aquesta mateixa entrevista també deia que l’empresa petita i mitjana havia d’optar per la internacionalització i per la innovació permanent.

A més de catedràtic, Mena ha estat codirector dels programes PHARE de la Unió Europea als països de l’est i president de la International Conference on Euro-India Economic Relationship de Nova Delhi. Ha estat professor visitant d’algunes escoles de negocis i universitats com la Jiaotong University de Xangai (la Xina), ESAN de Lima (el Perú) i ICDA de Buenos Aires (l’Argentina). També és membre del consell editorial d’Annals of Tourism Research; vocal del Tourism European Network (Eurostat), vocal del Grup d’Experts sobre Competitivitat Industrial, membre de la Junta de govern del Col·legi d’Economistes i membre del Comitè d’Avaluació de la Community of European Management Schools.

Joana Ortega, consellera de Governació i Relacions Institucionals i vice-presidenta

Joana Ortega i Alemany, psicòloga de formació, és militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1985. De ben jove va impulsar una escola de mecanografia, però la va vendre per presentar-se com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona, i va ser-ho del 1995 al 2007. El 1996 va ingressar al comitè de govern d’Unió, i hi ha anat adquirint més pes fins a ser vice-presidenta executiva de comunicació i imatge, amb les funcions de portaveu. El 2002 fou presidenta de l’Institut Català de la Dona i del consell nacional de Dones de Catalunya. El 2006 va formar part de les llistes de CiU al parlament i fou elegida. En aquestes passades eleccions era la número dos de la llista de CiU a Barcelona, darrere d’Artur Mas, i en el pròxim govern serà també la número dos del president.

Sempre ha estat fidel a la direcció de Josep Antoni Duran i Lleida i ara precisament farà tàndem amb ell en les relacions amb Madrid, perquè gestionarà la cartera de Relacions Institucionals i Duran també participarà molt activament en les negociacions amb el govern espanyol, especialment sobre els traspassos pendents de l’estatut.

Com a diputada, ha participat en la comissió de Drets de la Dona i també en la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. De fet, Ortega ha estat l’encarregada de la llei de la corporació i ha estat especialment crítica amb el tripartit per la seva gestió dels mitjans públics i per haver nomenat l’actual president de la CCMA, Enric Marín, per majoria absoluta i no de dos terços, com preveia la llei.

Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura i Medi Natural

Josep Maria Pelegrí (Lleida, 1965) és secretari general d’UDC des del 2003. Torna al govern després de set anys fent de portaveu del partit al parlament. Entre el 2002 i el 2003 va ser conseller de Governació i Relacions Institucionals en substitució de Josep Antoni Duran i Lleida, que va dimitir i va deixar el govern quan va perdre la pugna per la successió de Pujol com a candidat en favor d’Artur Mas. Abans d’exercir aquest càrrec, va ser regidor de l’Ajuntament de Lleida, vice-president del Consell Comarcal del Segrià i director general de la Generalitat.

Llicenciat en dret, també va ser delegat territorial del Departament de Medi Ambient a Lleida, entre el 1996 i el 1999.

En aquesta funció va ser nomenat director general de Qualitat Ambiental de Medi Ambient, d’on va passar a director general d’administració local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, abans de ser conseller. Pelegrí ha estat la cara visible d’Unió mentre el seu president, Josep Antoni Duran i Lleida, feia de portaveu de CiU al Congrés. Ha estat un número dos fidel al cap, discret i poc estrident.

Felip Puig, conseller d’Interior

Felip Puig i Godes (Barcelona, 1958) va començar la carrera política essent regidor de Parets del Vallès i conseller comarcal del 1987 al 1991. Va fer d’enginyer fins el 1988, quan va començar la trajectòria política en l’equip del conseller Antoni Comas, del Departament de Benestar Social. Puig va ser director general i secretari general d’aquesta conselleria. Va dirigir el Departament de Medi Ambient, entre el 2000 i el 2001, i fou conseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu de l’executiu (2002-2003) de l’últim govern de Pujol.

Dins el partit, fou secretari d’Organització de CDC entre el 1996 i el 1999. També fou portaveu del grup parlamentari de CiU a l’oposició del 2003 a l’octubre del 2007, quan fou nomenat secretari general adjunt de CDC.

S’ha especulat fins al darrer moment sobre el seu futur i sobre la possibilitat d’entrar al nou govern o no. Fins i tot ell mateix havia reconegut que havia pensat a deixar la política. Finalment, el supervivent del govern de Jordi Pujol formarà part també del d’Artur Mas com a conseller d’Interior, una cartera difícil. Això demostra la confiança del nou president en Puig, el seu número dos, l’encarregat de sortir a trobar els mitjans de comunicació en moltes ocasions i una persona que mai no deixa indiferent.

Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat

Lluís Recoder (Barcelona, 1958) és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona; es va especialitzar en dret urbanístic. Militant de CDC des de l’any 1976 i un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya, organització en què ha detingut gairebé tots els càrrecs, incloent-hi el de president (1988-1991). També ha estat diputat del congrés espanyol  (1986-1999) i diputat al parlament entre (1999-2006). Ha estat batlle de Sant Cugat del Vallès des del 1999 fins avui mateix i hi ha governat amb el PP, de primer, després amb ERC i finalment en solitari. L’any 2006 va dedicar-se exclusivament a la batllia i no va voler anar a les llistes parlamentàries de CiU.

Semblava que Recoder havia decidit de no moure’s de Sant Cugat, on les coses li anaven bé. Fins i tot havia rebut dues vegades consecutives el premi Transparència Internacional, que s’atorga als ajuntaments amb economies més sanejades i transparents. Però, finalment, l’any 2008 va fer un pas endavant i va demanar que la direcció de CDC s’obrís a més sensibilitats. D’aquesta manera trucava a la porta de Mas, que li oferia de nou l’entrada a l’executiva, oferiment que finalment va acceptar. I va arribar a sonar com a possible successor de Mas en cas que aquest no aconseguís de governar en el seu tercer intent.

Abans de les eleccions del 28 de novembre va anunciar que no es tornaria a presentar a la reelecció a la batllia i que es posava a disposició de Mas. De perfil moderat, socialdemòcrata i sensible al canvi climàtic, Lluís Recoder té el seu propi cercle de persones de confiança dins CDC: Josep Rull, Carles Campuzano i més. Tots provenen de la JNC i conviuen en l’anomenat ‘pinyol’, amb què van oposar propostes i idees en l’últim congrés del partit.

Irene Rigau, consellera d’Ensenyament

Irene Rigau (Banyoles, 1951), llicenciada en psicologia, ha fet de mestra d’educació infantil i primària en algunes poblacions, d’inspectora d’ensenyament i de professora de la Universitat de Girona i de la Universitat Oberta de Catalunya. És membre del Consell d’Ensenyament des del 1980. Ha estat cap dels serveis territorials d’Ensenyament a Girona (1982-1986), secretària del Consell Escolar de Catalunya (1986-1989), sots-directora general de Formació Permanent (1989-1993) i secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999). I fou consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (1999-2003). Des del 2003 és diputada del Parlament de Catalunya, on fa de portaveu de la comissió d’Educació i Universitats i de presidenta de la Comissió d’estudi de la situació de la política per a discapacitats.

Dins el Consell Nacional de Convergència és secretària d’Educació i Universitats. També és membre de l’executiva de CDC i del Secretariat Permanent.

Un dels envits més complicats de la nova consellera serà el de refer els ponts amb uns sindicats que ja han convocat sis vagues a l’escola pública. I haurà de continuar el desplegament de la LEC, i negociar els efectes que puguin tenir les darreres sentències del Tribunal Suprem espanyol, que ataquen el model de l’escola catalana.

Boi Ruiz, conseller de Salut

Boi Ruiz (Barcelona, 1954) és el president de la Unió Catalana d’Hospitals. Com a president de la patronal de la salut ha reclamat sovint que el pacient assumís ‘taxes d’utilització de la sanitat’. Bàsicament, propugna que el malalt es pagui els àpats dels hospitals, el transport sanitari o les taxes dels medicaments que es pren a l’hospital. ‘No té sentit que els medicaments que es prenen als hospitals siguin de franc i que, fora de l’hospital, costin un 40%’, va dir en una conferència de premsa. ‘La intenció no és de recaptar taxes, sinó d’instaurar un ús racional dels recursos’, argüeix. L’any 2008, Ruiz ja va plantejar aquestes mesures a la consellera Marina Geli, i ho va fer en qualitat de president de la Unió, en un document que també va ser signat per Foment del Treball, Fepime Catalunya, Fenin Catalunya i Federació de Mutualitats. En aquella ocasió Ruiz va dir que eren mesures valentes i que per aplicar-les els polítics haurien de renunciar als vots.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any