La immersió, una via d’integració dels castellanoparlants

  • VilaWeb ha recollit testimonis de castellanoparlants que han estudiat dins el sistema d'immersió lingüística

VilaWeb
Redacció
24.12.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

VilaWeb ha cercat testimonis d’origen castellanoparlant per esbrinar la seva experiència educativa. Tots coincideixen a dir que gràcies a la immersió lingüística van sortir de l’escola dominant dues llengües, el català i el castellà. Contradiuen, doncs, la tesi en què es basen les sentències del Tribunal Suprem: que els castellanoparlants es troben en inferioritat de condicions a l’aula. De les opinions recollides, en recollim quatre.

Daniela de Zabaleta: La immersió lingüística és un vehicle d’integració a la comunitat catalana’

‘Jo i els meus pares vam arribar a Catalunya des de l’Argentina quan tenia quatre anys’, diu Daniela de Zabaleta. ‘Vaig anar a una llar d’infants on em parlaven en català i vaig començar l’EGB en català. Totes les assignatures es feien en català, fins i tot el castellà, i el vaig aprendre prou ràpidament. Tot i amb això, tinc el record que durant els primers anys de classe era incapaç de diferenciar vocals obertes de tancades i encara conservava una mica l’accent argentí que havia après a casa.

Ara, vint-i-dos anys més tard, em considero bilingüe. Sóc capaç de canviar de l’una llengua a l’altra sense dificultats. La meva família de l’Argentina, això, ho considera una proesa; no entén que no dubti a l’hora de parlar en una llengua o una altra i encara em demana si penso en català o en castellà.

I tot això, gràcies al fet d’haver anat a una escola on em van parlar en català des del primer moment. Els meus pares, en canvi, després de tot aquest temps, si bé entenen el català i el saben parlar, encara em demanen sovint el significat d’algunes paraules.

No solament trobo important la immersió lingüística a les escoles per als nens, sinó també per als pares, que així poden trobar un vehicle d’integració en la comunitat de Catalunya.

Iñaki Manzano: ‘Sóc castellanoparlant i gràcies al sistema educatiu també parlo el català perfectament’ 

Iñaki Manzano diu que és castellanoparlant, fill de pares andalusos: ‘Jo m’he criat en una casa en castellà i la llengua en què penso i la que he assimilat com a pròpia de la meva idiosincràsia és l’espanyol. Això no priva que parli perfectament el català, no ara que tinc un nivell universitari acceptable, sinó des de l’escola i de l’institut. Recordo que a l’escola alguns professors parlaven en castellà (pocs) i la majoria en català. Al pati parlàvem en català, la majoria, però hi havia gent amb qui parlava en castellà. Es canviava de llengua amb tota normalitat. Aquesta és la paraula: normalitat. Desconec quin era el sistema educatiu, en l’aspecte lingüístic, de la meva època (vaig fer 8è d’EGB el 1995 i COU el 1999), però vist ara em sembla perfecte, perquè sóc capaç d’expressar-me en totes dues llengües perfectament i encara que m’expresso millor en castellà, parlo perfectament el català.

Per mi, hauria estat horrible que tots els professors i alumnes haguessin parlat en castellà, perquè jo ara parlaria molt malament el català o fins i tot el desconeixeria o l’hauria après com a llengua ‘estrangera’ (i no és pas igual, ni tan sols cerebralment). Jo he estudiat amb la bibliografia en català i no tinc cap mena de dificultat a l’hora d’expressar conceptes d’aquella bibliografia en llengua espanyola.

Des del meu punt de vista, s’ha de respectar el docent (que triï lliurement la llengua en què vol fer les classes) i l’alumne (que parli en l’idioma que vulgui, excepte en les assignatures de llengua). Imposar l’una o l’altra em sembla malament.

I dos missatges rebuts al Facebook de VilaWeb:

Carme Cuartielles: ‘Tinc cinquanta-quatre anys, la meva mare és andalusa, el meu pare, català. A casa, sempre hem parlat en català sense dificultats! He de dir que la meva mare parla ‘catañol’ perquè quan va arribar i volia aprendre el català se li’n reien. I això va passar a molta gent nouvinguda llavors. Tot i amb això, la nostra llengua a casa sempre ha estat la catalana.’

Carme Ruiz: ‘Confirmo això que dius, per experiència pròpia. Encara que en el meu cas, els meus pares són tots dos andalusos. Van anar a classes de català, sobretot ma mare, i es van integrar sense entrebancs. Des de fa molt es comuniquen amb el seu català amb tothom. A més, des que hi ha menuts a casa, fan esforços per parlar en la nostra llengua amb les nétes.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any