17.12.2010 - 20:00
El renou aixecat per Wikileaks i el seu enigmàtic fundador, Julian Assange, comença a tenir el seu efecte imitador. Més enllà dels dossiers especials dels cinc mitjans que han rebut del portal de filtracions el quart de milió de documents que deixen al descobert la diplomàcia nord-americana (Der Spiegel, El País, Guardian, Le Monde i The New York Times) i dels dos milers llargs de servidors mirall que hi ha escampats per tot el planeta amb el contingut duplicat de la web oficial de l’organització (com els catalans wikileaks.laotracarboneria.net, wikileaks.pirata.cat, wikileaks.ppcc.cat i wikileaks.cat), a la xarxa comencen a florir portals d’abast local i regional amb la mateixa filosofia de filtrar informació de manera segura per fer avançar la transparència. En repassem uns quants d’apareguts recentment.
Balkanleaks
El primer clon de Wikileaks local ha estat Balkanleaks (i Twitter), un portal organitzat per un grup de búlgars residents a París amb la intenció que els Balcans no amaguin mai més secrets. Un dels seus objectius centrals és ‘promoure la transparència i lluitar contra el nexe del crim organitzat i la corrupció política als estats balcànics’. Balkanleaks utilitza l’eina Tor per a protegir les seves fonts.
Brusselsleaks
En el cas de Brusselsleaks (i Twitter), al darrere es diu que hi ha un grup de periodistes, activistes i professionals de la comunicació de Brussel·les. L’estratègia que s’ha marcat és ‘obtenir i publicar informació interna sobre els acords amagats i els secrets de la Unió Europea’, amb especial atenció al paper dels grups de pressió a la capital europea, el lloc on es prenen decisions d’abast mundial: ‘Moltes d’aquestes decisions s’adopten a porta tancada i nosaltres hem treballat durant anys perquè siguin més transparents’. Per garantir l’anonimicitat, Brusselsleaks fa servir el servei de missatgeria xifrada Hushmail.
Indoleaks
Des d’Indonèsia, la gent que acaba d’activar Indoleaks (i Twitter) ja ha començat a publicar documents classificats de l’administració de Suharto. Un dels primers és una conversa de 1975 entre l’ex-president indonesi amb el seu homòleg nord-americà, Gerald Ford, sobre el comunisme i Tímor Oriental.
Tradeleaks
El darrer a sumar-se a la llista d’imitadors de l’estil Wikileaks és Tradeleaks (i Twitter). La referència al portal de Julian Assange és inclosa a la declaració de principis: ‘Volem fer en el terreny del comerç el que ha fet Wikileaks en l’àmbit de la política’. Amb Tradeleaks, diuen els fundadors, els clients i consumidors de tot el món podran saber la veritat sobre qualsevol fabricant i ‘arribar a decisions més crítiques a l’hora de gastar-se els diners que els costa tant d’aconseguir’.
Openleaks
Un cas ben diferent és el que representa Openleaks, un portal amb voluntat mundial i que es vol erigir en l’alternativa de Wikileaks. Rere seu hi ha membres dissidents del portal de filtracions, crítics i decebuts amb la política mediàtica seguida per Julian Assange. Entre ells hi ha Daniel Domscheit-Berg, membre de l’influent grup de hàckers berlinesos Chaos Computer Club i fins fa pocs mesos una de les cares visibles de Wikileaks. Openleaks no vol ser protagonista, sinó únicament mediador entre les persones que vulguin filtrar documents i els mitjans de comunicació que els vulguin publicar.
