Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  15.12.2010  20:00

La veu del valencianisme modern

El periodista Santi Vallés presenta a Barcelona un estudi sobre el butlletí universitari 'Acció Valenciana', publicat entre 1930 i 1931

Men?ame
 

La revista quinzenal 'Acció Valenciana' es va publicar del 15 d'abril de 1930 al 15 d'abril de 1931. Un any exacte. Tot i la brevetat temporal, el butlletí d'Acció Cultural Valenciana, federada amb grups com Palestra (presidit per Pompeu Fabra) i l'Associació per la Cultura de Mallorca, va representar un dels mitjans de difusió més interessants quant a la formació del pensament valencianista del segle passat. Va ser la revista més important del renaixement cultural i polític valencià. Ho pensa el filòleg i periodista alcudienc Santi Vallés, autor del llibre 'Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada' (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008), una radiografia completa d'aquella revista i de la ideologia que propugnava. És el primer estudi monogràfic de la publicació i del seu context, i inclou en edició facsímil amb CD els vint-i-quatre exemplars publicats.

L'estudi de Vallés repassa el marc històric i el punt de partença de la publicació, un nucli d'universitaris valencians al darrere d'Acció Cultural Valenciana constituït el 8 de març de 1930 i dispersat un any després, arran de l'evolució política posterior als fets del 14 d'abril de 1931. Al grup hi havia erudits, escriptors i joves professors com Joan Beneyto, Francesc Carreres i de Calatayud, Emili Gómez i Nadal, Antoni Igual i Úbeda, Felip Mateu i Llopis i Manuel Sanchis Guarner. També es detallen, a 'Acció Valenciana (1930-1931)', els continguts de la revista en si, l'ideari i els debats que va acollir dins seu i que va generar a fora, els camins d'acció que es va plantejar i la reflexió sobre la llengua. I és que, a més de condensar-s'hi el gran debat sobre sobiranisme i federalisme de l'època, des d’un punt de vista lingüístic el butlletí permet de reconstruir una part important del procés que va precedir l'aprovació de les Normes de Castelló (1932), i la reflexió sobre la constitució d'una acadèmia de la llengua.

Què fa important 'Acció Valenciana'? Respon Santi Vallés: 'Una de les principals raons per estudiar i recuperar la publicació és el fet que va eixir al carrer un any abans de la proclamació de la República. És un any cabdal, en ple directori militar del general Dámaso Berenguer, però amb cert oberturisme, i s'hi gesta l'efervescència cultural i política que esclata amb la República. 'Acció Valenciana' va aparèixer en aquest trànsit, ple d'iniciatives sense les quals no s'entendria l'esclat posterior.' Vallés hi afegeix una altra raó: 'El fet de sortir en una època sense democràcia va afavorir la unitat d'acció dels seus membres i articulistes: defensava un valencianisme suprapartidista (es declaraven apolítics, perquè consideraven que l'estratègia de partits tendeix a la disgregació) i totalitzador (tenia la intenció d'incidir en tots els àmbits de la vida). Amb el llegat dels lletraferits de la dècada anterior, bevent de les protestes universitàries i amb el guiatge d'iniciatives semblants de Catalunya, van intentar crear un jovent format espiritualment i conscienciat, i amb vocació cultural i patriòtica al mateix nivell.' Per això Acció Cultural Valenciana es va confederar amb Palestra i l'Associació per la Cultura de Mallorca: 'És una demostració d'unió, sobretot culturalment. Hi ha contactes, campaments i visites dels uns i els altres, durant aquell any'.

Vuit dècades després, Vallés mira enrere: 'Una cosa és el que van pretendre i una altra és el que van aconseguir. Tot i ser una cosa minoritària, pretenien ser la punta de llança cap a la consciència de la pròpia història, els costums, les tradicions i la convergència amb tot el domini lingüístic'. Aquells joves universitaris capdavanters sí que van tenir impacte després de la República: 'El seu ideari es va veure reflectit en moltes publicacions de la República, com 'El camí', 'La república de les lletres', 'El Poble Valencià', 'El País Valencià'... La importància dels membres d'Acció Valenciana és que es van descarar i van dir tot el que deien en ple directori militar, i van defensar un nacionalisme modern i europeu, que no es mirava el melic'. Una lectura actual d'aquell missatge, rebla Vallés, és que molts dels debats que té el nacionalisme valencià damunt la taula són un espill d'aleshores: la unitat de la llengua, la disgregació política...'

L'autor

L'autor de l'estudi, Santi Vallés (l'Alcúdia, 1967), ha estat professor de la Universitat de València i és tècnic de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana i membre de la Unió de Periodistes Valencians. Com a investigador, ha publicat monografies sobre llengua i literatura i obres de caràcter etnogràfic i sociològic, com ara 'El rebost de la memòria' (2002) i 'Digues blau cel' (2002). Especialitzat en l’estudi del valencianisme polític i cultural del segle XX, és autor de la biografia 'Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani'.

Men?ame