Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  03.12.2010  06:00

Un bacteri que pot viure amb arsènic amplia les possibilitats de vida extraterrestre

Es confirmen les filtracions i la NASA anuncia la descoberta, si bé encara falta molt per a poder demostrar que hi ha vida en uns altres planetes

Men?ame
 

L'Agència Espacial Nord-americana (NASA) va confirmar ahir en una esperada conferència de premsa, a la seu de Washington, les filtracions fetes dilluns arran de l'anunci 'd'una descoberta astrobiològica decisiva en la recerca de proves de vida extraterrestre'. La descoberta, feta en un llac de Califòrnia, té a veure amb un bacteri capaç de viure en un ambient ric en arsènic, un important verí natural, que fins ara es considerava incompatible amb la vida. Però els científics de la NASA van dir ahir que, si bé la descoberta era un gran avenç, encara faltava molt per poder demostrar que hi ha vida extraterrestre.

El bacteri trobat al llac Mono, a prop del Parc Natural de Yosemite (Califòrnia, EUA), confirma troballes anteriors del mateix signe i fa pensar en la possibilitat que hi hagi vida en alguns planetes amb una atmosfera molt diferent de la terrestre. El nou bacteri no solament pot viure amb arsènic, sinó que l'incorpora als seus propis gens. L'estudi, que es publicarà a la revista Science, amplia l'anomenada recepta de la vida. Fins ara els sis elements bàsics de la vida eren el carboni, l'hidrogen, el nitrogen, l'oxigen, el sofre i el fòsfor. Però ja fa temps que algunes investigacions van suggerir que en alguns organismes, els primers que van viure a la Terra, l'arsènic podria substituir el fòsfor. I és això que ha demostrat la NASA: és la primera vegada que es prova científicament que un microorganisme pot viure i reproduir-se en un entorn tòxic.

La conferència de premsa fou presidida per la directora del programa d'astrobiologia de la NASA, Mary Voytek, i van participar-hi el biòleg Steven Benner, la geobiòloga Pamela Conrad, l'ecòleg James Elser i l'oceanògrafa Felisa Wolfe-Simon.