Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  03.12.2010  06:00

Amb veu de dona

Isabel-Clara Simó narra a 'Amor meva' quatre generacions de mares i filles d'una mateixa família

Men?ame
 

'És un llibre que m'ha costat cap a cinc anys d'escriure. Uns anys de treballar molt i continuadament, perquè volia que fos una novel·la que traspués molta naturalitat, que no fóra feixuga, que no semblés una novel·la històrica, encara que retrati quatre generacions. He volgut descriure un món sense homes. Són quatre dones, les protagonistes, totes acaben soles per una raó o altra (a l'una, li maten el marit, n'hi ha de lesbianes…). Perquè també volia parlar de la gran dificultat de la maternitat i de la relació mare-filla.' Així s'expressa Isabel-Clara Simó sobre la novel·la que acaba de publicar, 'Amor meva' (Premi Joanot Martorell 2010, Edicions 62).

Continua Simó: 'La tercera dona, la Patrícia, és la important per a mi. De fet, el llibre s'havia de titular 'La meva mare i jo'; volia explicar la mala relació que tenia una mare bonica i 'charmante' amb una filla que no ho és gens, bonica. Però la història demanava uns antecedents i això m'obligà a modificar-la.'

'El llibre aplega quatre novel·les en una. Cada dona d'aquesta família em serveix per tractar un tema: la guerra, el temps del franquisme, la democràcia… També hi ha un rerefons jueu, perquè totes són jueves de Barcelona i l'última se'n va a Israel.'