Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  01.12.2010  06:00

Autor/s: Assumpció Maresma

L'empremta de Joan Subirats, de VilaWeb a Mr. Belvedere

L'any 1997 VilaWeb va publicar un dietari en què Subirats explicava la solitud i la desesperació dels últims dies de la malaltia

Men?ame
 

Avui, Dia Mundial de la Sida volem recordar i homenatjar Joan Subirats, cofundador de VilaWeb, que va morir d'aquesta malaltia. En Vicent, en Joan i jo mateixa, al principi de l'aventura de VilaWeb, ens aplegàvem sovint al pis que en Subirats tenia al passeig de Lluís Companys. Hi anàvem per treballar la part gràfica de les webs que fèiem. Era l'any 1995, i de maig a desembre vam fer una feinada que semblava impossible. És sabut que ell va dissenyar l'Infopista i el logo i el disseny de VilaWeb, la web de les 24 hores, però no que va fer una feinada, com a dissenyador, per tirar endavant aquest projecte

Sovint ens demanen com vam poder tirar endavant VilaWeb en un moment que no hi havia publicitat, i sempre responem: treballant. Per tirar endavant la idea que teníem al cap vam fer les primeres webs de moltes de les institucions, empreses i associacions que gosaven endinsar-se en aquest mon nou. Els qui ens varen fer confiança foren decisius en el creixement de VilaWeb.

La primera web de Caixa Catalunya

Durant uns quants mesos fórem tres i prou: en Partal, a part innovar i aportar tot el coneixement, s'arremangava i feia l'html; en Subirats feia tota la part gràfica; jo mirava de convertir allò en una empresa per a poder pagar el projecte de diari que teníem al cap. Les habilitats d'en Subirats van fer-nos molt competitius en la confecció de les primeres webs del país. La primera web important va ser la de Caixa de Catalunya, que ens va donar l'empenta per a convertir-nos en empresa. Manel Magrinyà i Xavier López, responsables del projecte, ens feren l'encàrrec al menjador de casa, un fet realment extravagant en aquells temps, quan la feina 'online' encara no tenia gens de prestigi. Era al setembre, i al gener ja la teníem enllestida, amb la incorporació a l'equip d'en Carles Garcia. Per fer la 'demo' als directius de la Caixa Catalunya en Joan Subirats va haver de portar el seu ordinador –i no era un portàtil– a la seu central de la plaça de la Catedral. Els ordinadors de Caixa Catalunya, i segurament els de totes les entitats financeres del país, eren programats per a setze colors i prou. Amb tan pocs era impossible de fer-se una idea dels matisos de la imatge de la Pedrera que proposàvem.

En aquella època també vam fer la web del Col·legi d'Economistes, de Convergència, de Jané i Associats, de l'ICF, d'Edicions 62, del CIEMEN... Una de les feines més agraïdes era la d'actualitzar la web de les exposicions de la Fundació Caixa Catalunya. La fèiem amb en Manel Forasté, responsable cultural de la institució. A en Subirats i a mi, ens agradava molt fer-la, era un plaer. Un dia que anava a veure com quedava la portada de l'exposició From London, vaig veure en Subi que sortia del portal de casa i topava frontalment amb una persona. Feia dies que no ens vèiem; internet començava a fer-nos canviar els hàbits. Vam tornar a pujar al seu estudi i allà va començar a fer-se evident que no hi veia. No ens havia dit res. Aquella magnífica portada, l'havia feta intuïtivament; feia dies que la malaltia li havia declarat la guerra definitiva d'una manera cruel. L'atacava on més mal podia fer. Per ell, la vista ho era tot. D'aquell març del 1996 a l'abril del 1997, quan es va morir, va perdre pràcticament tota la visió, i a cegues va continuar fent feina. 

L'homosexualitat

Subirats sempre va fer pública la seva homosexualitat. A l'Arenys dels anys 1970, s'hi ofegava i, quan va poder, se'n va anar a Barcelona on va contactar amb el FAGC (els va fer un magnífic cartell) i va viure com un gai desacomplexat. Va sobreviure molts anys amb la malaltia, gràcies a l'ajut del mític doctor Capdevila, que des de la consulta ambulatòria a final dels 80 feia més que ningú, gairebé en solitari, pels afectats del VIH, que llavors eren discriminats. També va participar en el disseny del primer logo del Centre que en Clotet erigia a Can Ruti. Durant els últims mesos volia afegir-se a la tasca que portaven a terme l'Associació Projecte dels Noms i va fer el disseny d'aquella web per a difondre el Dia Mundial de la Sida.

Després de la seva mort VilaWeb el va voler homenatjar acabant el memorial Joan Subirats dedicat a tots els qui s'havien mort de VIH, que era una adhesió al Projecte dels Noms. D'aquella pàgina, la informació que n'ha sobreviscut és el breu dietari que en Joan va dictar-me, durant el febrer i el març, poques setmanes abans de morir i el llaç vermell dibuixat amb el realisme fotogràfic que tan bé dominava.

Exposició virtual

VilaWeb sempre s'ha sentit deutora del mestratge, de la vitalitat i de la capacitat de Subirats, que amb el disseny gràfic i l'art va ajudar a convertir la nostra 'vila' en això que és ara. Per aquesta raó li vam fer sempre costat i li vam dir per molts anys, el 22 de desembre del 1996, quan pràcticament no es podia moure del llit. Vam celebrar el seu últim aniversari d'una manera virtual amb una felicitació de l'Oriol Martí, el seu deixeble. Era una època en què, malgrat tot, ens divertíem molt i ell n'era un dels fautors. Joan Subirats va poder fer també una exposició virtual amb una galeria virtual que ell va començar i que algun dia esperem poder continuar. 

Joan Subirats, a part ser un dels dissenyadors gràfics pioners d'internet, va ser il·lustrador i un dels seus personatges més coneguts és Mr. Belvedere de Fotogramas, director d'art del setmanari El Temps, va treballar fent portades de l'editorial Salvat i Ultramar. Però tot això era per a sobreviure; la seva veritable vida era la pintura. Com a pintor, té una obra important, dispersa en col·leccions privades. L'any 2008 es va fer una exposició retrospectiva de la seva obra a Arenys de Mar, on va morir el 17 d'abril de 1997.

Assumpció Maresma i Matas