Wikileaks publica centenars de milers de documents de la diplomàcia nord-americana

Wikileaks va començar a publicar ahir una nova onada de documents filtrats, la més important fins ara. En concret, dos-cents cinquanta mil telegrames i escrits enviats per les ambaixades dels EUA al Departament d’Estat nord-americà. El govern dels EUA es va afanyar a dir que la filtració de documents secrets anava contra la llei i que podia fer perillar moltes vides. Pel fundador de Wikileaks, Julian Assange, el material aporta dades sobre la política estrangera nord-americana relativa als principals afers de tots els països del món.

Just abans de publicar els documents, Wikileaks va comunicar via Twitter que els seus servidors havien rebut un atac en massa de denegació de servei. Wikileaks, amb tot, va passar els documents a uns quants mitjans de comunicació (El País, Le Monde, Der Spiegel, The Guardian i New York Times), que ja els van començar a publicar ahir mateix.

Després de la publicació de milers de documents classificats sobre les guerres de l’Afganistan i de l’Irac, Wikileaks ha tornat a trasbalsar la comunitat internacional amb un quart de milió de documents de la diplomàcia nord-americana que descriuen francament els principals dirigents internacionals i revelen greus irregularitats comeses pel Departament d’Estat dels EUA, que sembla que va ordenar, entre més coses, d’espiar els principals responsables de les Nacions Unides.

Espionatge a l’ONU

Els documents revelen ‘directives humanes d’intel·ligència’, ordenades tant per Hillary Clinton com per la predecessora, Condoleezza Rice, ordenant als diplomàtics nord-americans que obtinguin informació ‘d’instal·lacions militars, vehicles emprats per caps polítics i fins i tot mostres d’ADN d’empremtes dactilars’. I una d’aquestes directives apunta a la cúpula de l’ONU. Els diplomàtics nord-americans havien d’obtenir especificacions tècniques dels sistemes de telecomunicacions emprats pels principals responsables de l’ONU, i de les seves xarxes privades d’intercanvi d’informació personal.

Retrats de direcció

Les informacions classificades destaquen l’acostament entre el president dels EUA, Barack Obama, i l’Àsia, en detriment de la Unió Europea, considerada un actor ‘a segon terme’ en l’escenari internacional. Els documents equiparen el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, amb el dictador nazi Adolf Hitler, i descriuen el president afganès Hamid Karzai com un ‘paranoic total’.

Obama, segons els documents, s’estima més d’estrènyer relacions amb l’Àsia. El president nord-americà ‘no demostra gens de connexió emocional amb Europa’ i concep el món com una ‘topada entre dues superpotències’ en què ‘la Unió Europea para a segon terme’. El president francès, Nicolas Sarkozy, és qualificat ‘d’emperador nu’.

Respecte d’Itàlia, els documents descriuen les ‘salvatges’ festes del primer ministre Silvio Berlusconi. I diuen que les relacions amb el cap libi Muamar el-Gadafi i amb el primer ministre rus Vladímir Putin (descrit com un ‘mascle alfa’) susciten malestar a Washington.

En el context de les relacions internacionals, els documents revelen que els EUA van fer servir els presoners de Guantánamo de ‘moneda de canvi’ en les converses diplomàtiques o que Washington ha estat objecte d’atacs cibernètics procedents de la Xina des de fa vuit anys.

Tensió a l’Àsia

Quant a la lluita contra el terrorisme, destaquen que la principal font de finançament d’al-Qaida continuen essent mecenes de l’Aràbia Saudita i de Qatar. Al Iemen, el govern ha assumit la responsabilitat d’atacs secrets nord-americans contra la branca local d’al-Qaida, segons una conversa secreta entre el president Ali Abdul·là Salé i l’aleshores comandant nord-americà a l’Orient Pròxim, el general David Petraeus, que va rebre garanties que el parlament del Iemen no sabria la veritable naturalesa dels bombardeigs.

A més, els documents també repassen la situació de Corea del Nord i de l’Afganistan. En el cas de Pyongyang, revelen converses secretes entre diplomàtics nord-americans i sud-coreans sobre la possibilitat que el règim comunista esclati ‘per dificultats econòmiques’ i que hi hagi ‘una crisi de successió’ en el moment que el cap del país, Kim Jong-Il, cedeixi el poder.

Sobre l’Afganistan, a banda la ‘paranoia’ de Karzai, revelen que el vice-president afganès, Ahmed Zia Masud, va treure del país cinquanta-dos milions de dòlars sense declarar, en un sol viatge als Emirats Àrabs Units.

I en el cas de l’Iran els telegrames insisteixen en l’esforç nord-americà per a convèncer l’Aràbia Saudita que una ofensiva militar contra l’Iran solament endarreriria uns pocs anys els esforços de la república islàmica per a obtenir una arma nuclear.