Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  28.11.2010  19:52

Wikileaks publica centenars de milers de documents de la diplomàcia nord-americana

El portal denuncia un atac de denegació de servei dels seus servidors abans de la publicació

Men?ame
 

Wikileaks ha fet pública una nova onada de documents filtrats, la més important fins ara. En concret, es tracta de dos-cents cinquanta mil telegrames enviats per les ambaixades dels EUA al Departament d'Estat nord-americà. El govern dels EUA ha indicat que la filtració de documents secrets va en contra de la llei i que pot posar moltes vides en perill. Pel fundador de Wikileaks, Julian Assange, el material aporta dades sobre la política exterior nord-americana en els principals afers de tots els països del món.

Just abans de publicar els documents, Wikileaks ha comunicat a través de Twitter que els seus servidors han rebut un atac en massa de denegació de servei. Wikileaks, amb tot, ha passat els documents a uns quants mijans de comunicació (El País, Le Monde, Der Spiegel, The Guardian i New York Times), que ja els han començat a publicar.

Després de la publicació de milers de documents classificats sobre les guerres de l'Afganistan i l'Irac, Wikileaks ha tornat a sacsejar la comunitat internacional amb un quart de milió de documents de la diplomàcia nord-americana que descriuen en termes francs els principals líders internacionals i revelen greus irregularitats comeses pel Departament d'Estat dels EUA, que hauria ordenat espiar els principals responsables de les Nacions Unides, entre més informacions.

Espionatge a l'ONU

Els documents revelen 'directives humanes d'intel·ligència', ordenades tant per Hillary Clinton com per la predecessora, Condoleezza Rice, amb què s'ordena els diplomàtics nord-americans que obtinguin informació 'd'instal·lacions militars, vehicles empleats per caps polítics i fins i tot mostres d'ADN d'empremtes dactilars'. Particularment, una d'aquestes directives té per objectiu la cúpula de l'ONU. Els diplomàtics nord-americans havien d'obtenir especificacions tècniques dels sistemes de telecomunicacions empleats pels principals responsables de l'ONU, com també les seves xarxes privades per a l'intercanvi d'informació personal.

Retrats de lideratge

Les informacions classificades destaquen l'acostament entre el president dels EUA, Barack Obama, i l'Àsia, en detriment de la Unió Europea, que considera un actor 'en segon terme' de l'escenari internacional. Els documents equiparen el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, amb el dictador nazi Adolf Hitler, i descriuen el president afganès Hamid Karzai com un 'complet paranoic'.

Obama, segons els documents, prefereix estrènyer relacions amb l'Àsia. El president nord-americà 'no demostra cap mena de connexió emocional amb Europa' i concep el món com una 'topada entre dues superpotències' en què 'la Unió Europea queda en un segon terme'. El president francès, Nicolas Sarkozy, és qualificat 'd'emperador nu'.

Respecte a Itàlia, els documents descriuen les 'salvatges' festes del primer ministre Silvio Berlusconi. I s'afegeix que les relacions amb el cap libi Muamar el-Gadafi i amb el primer ministre rus Vladímir Putin (descrit com a 'mascle alfa') generen malestar a Washington.

En el context de les relacions internacionals, els documents revelen que els EUA van utilitzar els presoners de Guantanamo com a 'moneda de canvi' en les converses diplomàtiques o que Washington ha estat objecte d'atacs cibernètics procedents de la Xina des de fa vuit anys.

Tensió a l'Àsia

Quant a la lluita contra el terrorisme, es destaca que la principal font de finançament de la xarxa al-Qaida continuen essent mecenes de l'Aràbia Saudita i de Qatar. Al Iemen, el govern ha assumit la responsabilitat d'atacs secrets nord-americans contra la branca local d'al-Qaida, segons una conversa secreta entre el president Ali Abdul·là Salé i l'aleshores comandant nord-americà a l'Orient Pròxim, el general David Petraeus, que va rebre garanties que el parlament del Iemen no sabrà la veritable natura dels bombardeigs.

A més, els documents també examinen la situació a Corea del Nord i l'Afganistan. En el cas de Pyongyang, revelen converses secretes entre diplomàtics nord-americans i sud-coreans sobre la possibilitat que el règim comunista esclati 'per problemes econòmics' i que hi hagi 'una crisi de successió' en el moment en què el cap del país, Kim Jong-Il, cedeixi el poder.

Sobre l'Afganistan, al marge de la 'paranoia' exhibida per Karzai, es revela que el vice-president afganès, Ahmed Zia Masud, va treure del país cinquanta-dos milions de dòlars sense declarar, en un sol viatge als Emirats Àrabs Units.

I en el cas de l'Iran els telegrames destaquen l'esforç nord-americà per convèncer l'Aràbia Saudita que una ofensiva militar contra l'Iran només endarreriria pocs anys els esforços de la república islàmica per obtenir una arma nuclear.

Men?ame