Lectures motores

  • El periodista Ignasi Aragay publica 'El lector obsedit', on aplega dos centenars d'articles d'opinió publicats a l'Avui, entre el 2005 i el 2009

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
25.11.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En plena follia de treure el primer número d’un nou diari, Ignasi Aragay, nou responsable d’opinió i de cultura del diari Ara, ha presentat el llibre ‘El lector obsedit‘ (Acontravent). Aquest llibre no té res a veure amb aquesta etapa nova que comença, sinó que ofereix, amb voluntat d’assaig unitari, una selecció dels articles d’opinió que Aragay va escriure durant cinc anys (2005-2009) al diari Avui, del qual dirigia la secció de Cultura.

 

Ignasi Aragay (Barcelona, 1966) diu que ‘El lector obsedit’ ret uns quants homenatges: ‘primer, un homenatge al periodisme cultural, que considero que és poc reivindicat i que, en canvi, és el millor que s’escriu, per la profunditat, perquè no és necessàriament subjecte a l’actualitat… També és un homenatge al diari Avui. I un homenatge a les editorials petites que han sorgit aquests últims anys, que publiquen història, assaig, bona literatura. M’agrada l’ambició i l’exigència que gasten.’

Aragay escriu a la introducció, que l’ànima del llibre és d’incitar a la lectura. ‘És un text bastit de molts retalls que prodigiosament van enllaçant-se els uns amb els altres, un ‘patch-work’ literari i polític que recull una tria de cinc anys d’articles d’opinió, quasi dos centenars de peces breus publicades a les pàgines de cultura del diari Avui.’ La selecció s’aplega en blocs, per temes, i cada bloc s’ordena cronològicament. 

‘És un llibre de lectures, perquè el meu articulisme parteix gairebé sempre de lectures. Sóc un lector obsedit amb el món de la lectura i obsedit amb el país. I d’aquí surt la tria, organitzada en dos grans àmbits: ‘Catalunya enfora’ i ‘Catalunya endins’. Una de les meves obsessions és la de recuperar la cultura catalana i donar-li el nivell que va assolir a primers de segle XX. Vinc d’una família polititzada, però no gaire culturitzada. Jo m’he fet partidari del catalanisme des de la cultura: de llegir, sobretot, i de conèixer personatges de l’altura de Joan Triadú o Joan Solà, per posar dos personatges que han desaparegut fa poc.’

‘El periodisme de la Transició era més punyent i polititzat, però no crec que fos millor. Crec que és millor el que fem ara. Encara que ara tenim uns altres problemes: el negoci de la premsa fa crisi i això sovint repercuteix en la feina. A més, abans pràcticament no hi havia periodisme cultural.’

Darrerament també perden pàgines les seccions de cultura. Aquesta constatació mena Aragay a reflexionar sobre el to del periodisme cultural: ‘Cal fugir de la pedanteria, de donar lliçons, i cal fer un esforç perquè arribi a tothom. La gent que t’il·lumina és aquella que fa que, les grans idees, les entengui tothom.’

I què hi ha trobat en l’època que l’hagi sobtat, tenint en compte que ha fet un procés de relectures de les seves opinions de tot aquest període? ‘De fet, els articles s’esdevenen en el canvi de segle, al principi del segle XXI. Volia titular el llibre ‘L’home no és una ideologia’. Perquè allò que es palpa és que l’home revolucionari, ideologitzat, propi del segle XX, va canviant en pro d’un home que prioritza una certa intimitat, sentimentalitat i espiritualitat, i que torna a ser individualista. I una cosa que també he trobat i que no m’agrada és que hi ha una certa dosi de victimisme. Tots acabem caient en el victimisme, i això no m’agrada gens, encara que siguem víctimes d’alguna cosa.’

Sobre la seva nova funció de cap d’opinió i de cultura al nou diari Ara, que apareixerà diumenge, Aragay diu que aquest projecte periodístic vol repensar el món i repensar el país. ‘Sovint la premsa serveix poc a la gent, va massa preocupada pel poder, i poc preocupada per allò que realment passa. Però els diaris neixen i es regeneren en moments de crisi. I fa tant que no es crea un diari a Catalunya, que ara ja tocava.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any