24.11.2010 - 18:50
Els mercats borsaris de Portugal i Espanya s’han estabilitzat avui després de la jornada negra d’ahir. L’Íbex ha tancat aquesta tarda amb una lleugera pujada de 0,52%. A més, el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, ha demanat avui als estats amenaçats pel contagi de la crisi de deute irlandès, Espanya i Portugal, que apliquin estrictament els plans d’austeritat per aconseguir una estabilitat pressupostària i financera. La desconfiança dels inversors castiga avui novament el deute d’aquests estats; la prima de risc del deute espanyol ha tornat a superar avui el màxim històric.
Barroso ha respost avui la inquietud de molts eurodiputats que havien expressat el temor que hi hagi un contagi a Espanya i a Portgual de la crisi financera irlandesa i han dubtat del fons de rescat que els Vint-i-set han de nodrir permanentment. ‘No especularé sobre plans B’, ha declarat Barroso.
En canvi, la cancellera, Angela Merkel, sí que ha plantejat unes mesures a què s’haurien de comprometre els estats membres per frenar la crisi de la zona euro. Merkel ha demanat coratge als líders europeus per fer que els inversors privats comparteixin els riscs de futures crisis de deute a l’eurozona. ‘Els polítics tenen el coratge necessari perquè aquells que guanyen diners també comparteixen els riscs? O resulta que negociar amb deute públic és l’únic negoci en el món que no pot implicar cap risc?’, s’ha preguntat. Merkel ha afegit: ‘Es tracta de la primacia dels polítics i dels límits dels mercats’, i ha admès que poden haver causat nerviosisme als mercats les seves propostes d’establir mecanismes de resolució de futures crisis en què els inversors privats es vegin obligats a assumir una part de la responsabilitat de futurs rescats.
La prima de ric del deute espanyol, al màxim històric
La inestabilitat s’ha imposat a tota la zona euro aquests dos últims dies, després de l’anunci de rescat financer d’Irlanda. Malgrat els missatges enviats des del govern espanyol que la situació de l’estat és molt diferent de la irlandesa, els mercats mantenen la desconfiança per un possible efecte contagi i la prima de risc per a invertir en bons de l’estat a deu anys respecte del ‘bund’ alemany, considerat el més segur d’Europa, es continua disparant i aquest matí ha arribat als 250 punts, superant el màxim històric assolit ahir.
L’estat espanyol ha obtingut menys diners dels que necessitava en la darrera subhasta de lletres del tresor i ha hagut de pagar el deute un 90% més car que no en l’última subhasta. Les lletres a tres mesos es van col·locar amb un interès de l’1,9%, gairebé el doble que no en l’emissió feta ara fa un mes; en les lletres a sis mesos l’interès va passar de l’1,3% al 2,3%. El bo espanyol a deu anys va arribar ahir a rendir anualment al 4,9%, en relació amb el 2,55% del bo alemany. El deute dels altres estats anomenats perifèrics, Grècia, Portugal, Itàlia, també va sortir malparat ahir de la por dels inversors.
Arran d’aquesta crisi, el Parlament Europeu va demanar al Banc Central Europeu que comprés bons dels estats de la zona euro per a traslladar un missatge tranquil·litzador als mercats, de la mateixa manera que han fet algunes vegades la reserva federal dels EUA i el Banc d’Anglaterra.
Si la desconfiança dels inversors continua, o augmenta, Portugal i Espanya podrien tenir problemes per renegociar el deute i per a complir els compromisos amb els inversors, de tal manera que calgués un ajut de la Unió Europea, com ja ha passat amb Grècia i amb Irlanda.
El Banc d’Espanya reclama la reforma urgent de les pensions
Arran d’aquesta situació, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va reclamar una reforma immediata del sistema de pensions. ‘La reforma de les pensions serviria per a reafirmar el compromís del govern amb la disciplina pressupostària i amb la capacitat per a efectuar unes reformes importants’, va dir. Aquesta reforma, segons Ordóñez, ha d’implicar l’augment de l’edat de jubilació, el nombre d’anys per a accedir a la prestació i el període de càlcul de les futures pensions.
Mentrestant, el secretari d’estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, va dir que no cali fer res de nou per complir l’objectiu de dèficit del 5,9% del PIB.
Enllaços
Array
