Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  18.11.2010  06:00

Jordi Camí voldria la implicació de les empreses en la recerca biomèdica

Des de la tribuna de l'Ateneu Barcelonès reflexiona sobre les arrels i el futur de la recerca a Catalunya · Demana més inversió privada i no tanta politització

Men?ame
 

El director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí, va explicar ahir què calia perquè Barcelona fos pionera mundial en biomedicina. Va assegurar que hi havia talent i que el moment era bo, però que eren les empreses desvinculades del sector públic que havien de fer els passos necessaris.

D'entrada, Camí va resumir l'evolució de la recerca a Catalunya, des dels anys post-transició; un moment en què l'hospital clínic i personatges com Barraquer, Dexeus i Puigverd van portar el nom de Barcelona a tot arreu, i això malgrat la manca d'infrastructures fonamentals. Tot seguit va parlar dels grans hospitals de la metròpoli de Barcelona, que és 'on van aparèixer els centres de recerca', i de l'estratègia política d'Andreu Mas-Collell, els últims anys de govern de CiU, una estratègia consistent a tirar endavant una política de creació d'espais de recerca pròpia, a desgrat de la manca de finançament.

El futur:la inversió privada

Segons Camí, el balanç de la recerca biomèdica catalana és positiu. Per això, va dir, hi ha regions, com el País Basc o Madrid, que prenen Catalunya per model. Però, 'tenim un problema greu, que és el mateix de l'estat espanyol amb la seva democràcia: la mala qualitat de la pràctica política del sector públic'. Camí creu que Barcelona i Catalunya aconseguirien més valor econòmic i social, si el sector públic no fos l'única font financera de la investigació.

'El sector privat encara no ha fet els deures, tot ho ha fet el sector públic.' I si bé la filantropia 'és complicada en la cultura mediterrània, cal que s'entengui que el mecenatge existeix més enllà de la cultura i de l'esport; la recerca científica també es pot finançar.'

A sobre, 'la politització dels centres de recerca és molt paralitzant'; d'una banda, perquè és complicat de fer quadrar les agendes dels comitès, quan s'han de reunir; d'una altra, perquè l'aportació dels polítics és banal. En relació amb el Departament de Recerca de la Generalitat, va dir: 'Tenir una conselleria dedicada a la ciència no és pas tan important; ho és, en canvi, que les persones que la dirigeixin siguin fortes, es facin respectar i adoptin polítiques encertades.'

Per tant, d'acord amb Camí, els envits de futur són: que la recerca sigui una prioritat perquè 'és un sistema fràgil que requereix protecció en temps de crisi', que es retallin despeses i, sobretot, que el sector privat hi intervingui.

Men?ame