Humor, sàtira, ciència i manipulació

  • El cientific i escriptor publica 'El joc de Déu' novel·la amb elements fantàstics que critica la societat actual, tan vulnerable a la manipulació

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
09.11.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Aquesta novel·la té dos plans de lectura: és una història divertida, d’intriga i d’emoció, amb una bona dosi d’humor negre; i és una reflexió sobre el poder que representa la ciència, una mena de facècia sobre el poder que tenen els científics i sobre el poder de la manipulació en el món d’avui.’ Així s’explica el científic i escriptor Salvador Macip (Blanes, 1970) (bloc), arran del llibre que acaba de publicar ‘El joc de Déu‘ (Bromera).

El llibre, segons que ha explicat Salvador Macip a VilaWeb, fa una crítica de la societat actual, una societat de consum, que potencia que sigui més important la manera de vendre una història que no pas la història en si mateixa. ‘El protagonista de ‘El joc de Déu’ és un dropo, el clàssic antiheroi, amb un do especial, que, manipulat d’una manera adequada, pot arribar a semblar allò que no és.’

‘De la manipulació, ja en vaig tractar en la novel·la anterior, ‘El rei del món’ (Columna). Al principi no era conscient que parlava del mateix tema, però tan bon punt me’n vaig adonar vaig pensar que això era fruit de la meva preocupació pel fet que en la societat d’avui té més importància el màrqueting que no cap altra cosa. Si manipules bé, pots aconseguir tot allò que vulguis i pots fer creure una cosa que no és.’

Sobre la manipulació, Macip ha avançat a VilaWeb que prepara una tercera novel·la. Serà, doncs, una trilogia, cada peça des de gèneres i estils diferents, a semblança de la literatura d’Albert Sànchez Piñol. ‘En el primer llibre volia escriure una novel·la d’acció amb ritme cinematogràfic. En aquesta segona he imaginat un ritme més picat, gairebé de ‘zapping’ televisiu, amb capítols molt curts i des del gènere de la comèdia. El tercer llibre tindrà un format diferent i potser assajaré el drama. M’interessa explorar la manipulació des d’angles diferents.’

 ‘El joc de Déu’ combina realitat amb elements fantàstics. Segons Macip, aquest fet no és gens habitual en la literatura catalana. L’acosta al darrer llibre de Marc Pastor, ‘L’any de la plaga’ (vídeo), i això li fa pensar que potser es comença a conformar una nova generació ‘d’escriptors catalans amb una influència més important de la cultura popular, que introdueixen, sense escrúpols, materials de films, programes de televisió, novel·les… i fan servir un llenguatge més audiovisual. ‘No és un fet nou, diu Macip, perquè als Estats Units ja fa temps que es fa, però certament aquí no és habitual.’

El ritme és l’element que preocupa més l’escriptor: ‘acostumo a imprimir un ritme ràpid, encara que la novel·la no sigui d’acció. En la primera escena de ‘El joc de Déu’ esclata la terra. És clar, vaig pensar que havia de superar el principi de ‘El rei del món’, on feia saltar mig Manhattan. Començo fort per enxampar el lector. La dificultat està a mantenir el ritme durant tota l’obra.’

Salvador Macip no és un científic estàndard: li agrada de tenir la vida ben ocupada i, com si no en tingués prou amb la dedicació i la pressió que experimenta dirigint el seu propi equip de recerca de la Universitat de Leicester (Anglaterra), també escriu llibres i toca en un grup de rock. En cinc anys ha publicat nou llibres: la primera novel·la publicada, la va escriure a quatre mans, ‘Pits de titani’, amb Sebastià Roig, Premi de literatura eròtica la Vall d’Albaida; ‘El rei del món’; un recull de contes, ‘Quina gran persona!’ i tres títols infantils i juvenils.

Però els llibres que li han donat publicitat han estat els de divulgació científica: ‘Immortals, sans i perfecte’ (Edicions 62) i ‘Les grans epidèmies modernes’ (la Campana). L’aparició d’aquest últim llibre va coincidir amb l’epidèmia de la grip A (fet que va ser del tot casual, ens diu) i va concentrar l’interès dels mitjans (vídeo). De fet no vol deixar de combinar la divulgació científica (per a explicar temes complexos de forma fàcil) amb la literatura de ficció.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any