28.10.2010 - 12:55
La Universitat de Tubinga va celebrar ahir un acte en record dels Jocs Florals a l’exili del 1970, ara fa quaranta anys, celebrats en aquesta universitat. En l’acte hi van intervenir el professor Jens Lüdtke (Universitat de Heidelberg), que juntament amb el lectorat Antoni Pous, va organitzar aquells Jocs Florals. I també va intervenir el filòleg Ricard Torrents de la Universitat de Vic, que havia estudiat a Tubinga a la dècada dels seixanta, i va glossar la importància del Cercle de Catalanística de Tubinga per a la Catalanística a Alemanya i a Europa. La festa també va lliurar els premis d’un concurs de poemes convocat des de la xarxa, a Pau Faner i a Alexandre Bataller.
La festa commemorativa fou organitzada pel professor Johannes Kabatek, cap del departament, i la lectora de català Clara Terricabras. Explica Terricabras: ‘Aquest mes d’octubre fa exactament quaranta anys que els Jocs Florals a l’exili van tenir lloc aquí a Tubinga. Això va ser possible gràcies al poeta i aleshores lector de català Antoni Pous, que va aconseguir fer arribar a Tubinga escriptors i intel•lectuals del país, vinguts de Catalunya i de l’exili, com també alemanys experts en Catalanística. Aquests Jocs van ser una gran fita per la cultura catalana del 1970, i també per la ciutat de Tubinga, que els va viure plenament.’
Reproduïm una part de la conferència que va fer Ricard Torrents sobre el Cercle de Catalanística de Tubinga:
‘Qui vulgui abordar la Catalanística alemanya del segle XX haurà de donar compte del Cercle de Tubinga i de les seves mediacions. O sigui, de la dinàmica que a la segona meitat de la dècada dels seixantes del segle passat s’engegà en el si del grup de professors i estudiants avançats del Seminari de Romàniques de la Universitat de Tubinga, dirigit pel romanista Eugenio Coseriu i animat pel lector de català Antoni Pous (Wesch, 2004, p. 246). Fou d’aquest grup no organitzat però dinàmic i emprenedor de la universitat de Tubinga, més que de cap altre centre d’estudis catalans de l’Europa de l’època de la postguerra, que sorgí la renovació de la Catalanística fora de Catalunya. Una renovació que a) trencà l’aïllament de la realitat catalana, segrestada per la dictadura de Franco, b) superà l’historicisme de les etapes anteriors i c) donà prioritat a la perspectiva sociolingü.stica i als escriptors contemporanis.’
‘Si el naixement d’aquesta nova Catalanística alemanya se situa a Tubinga a la segona meitat de la dècada dels seixantes, la seva aparició pública té una data ben precisa en els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, celebrats el 1970 a Stuttgart; centre intel·lectual de la Suàbia. Els Jocs Florals a l’exili eren un lloc d’encontre dels catalans de l’interior, privats de llibertat, amb els de l’exterior, desunits en la diàspora. No obstant les seves limitacions, els Jocs celebrats en aquella edició a l’Alemanya Federal de la postguerra són a l’origen de la nova Catalanística que s’afiançaria a la dècada dels setanta.’ (…)
