Òmnium qualifica la resolució sobre l’ús del català d’atac a la democràcia

  • El govern de Barcelona proposa a CiU i Esquerra de consensuar una declaració institucional per defensar el reglament

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
27.10.2010 - 11:11

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Òmnium Cultural ha qualificat avui les interlocutòries sobre l’ús del català d’atac a la democràcia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre ahir cautelarment uns quants articles del reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona i del reglament d’ús de les llengües catalana i occitana de la Diputació de Lleida. Motiu? La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut de Catalunya.

La presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, ha criticat en declaracions a Catalunya Ràdio que el tribunal havia creat un conflicte que no existia: ‘i en tot cas’, ha afegit, ‘si existeix és per la dificultat de viure plenament en català’. Per aquest motiu Casals ha retret que es doni una imatge que no és real i, a més, alerta que la decisió judicial podria obrir la porta a qüestionar la immersió lingüística.

La primera interlocutòria (pdf) forma part del procés que va començar el grup municipal del PP, que va portar el reglament al jutge, quan es va aprovar l’any passat, al·legant que discriminava l’espanyol.

Avui el govern municipal de Barcelona, format per PSC i ICV, ha anunciat que proposaria als grups que van aprovar amb ell el reglament, és a dir, CiU i Esquerra, de consensuar per al ple d’aquest divendres una declaració institucional que defensi la validesa de la norma, segons que ha informat el consistori. Ahir, tots ells van confessar el malestar per la decisió del TSJC i van atacar el PP, que havia exigit al batlle de Barcelona, Jordi Hereu, que acatés la interlocutòria del TSJC i que suspengués el reglament d’ús del català. Però l’ajuntament va dir que recorreria la resolució del TSJC, i que el PP s’equivocava fent servir ‘la llengua d’element de confrontació i no de convivència’.

Pel president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, la interlocutòria és incomprensible; per tant la Diputació recorrerà la decisió judicial perquè el reglament ‘no ocasiona cap dany irreparable als drets lingüístics de ningú’. També exigirà que el tribunal s’adreci a la diputació en català.

L’argumentació del TSJC

La secció cinquena de contenciós administratiu del TSJC justifica la suspensió cautelar en aquests termes: ‘La substancial identitat amb alguns dels preceptes prèviament declarats nuls en aquells antecedents, o que imposen directament l’ús preferent de la llengua catalana o occitana sobre la cooficialitat de la llengua castellana, ha de portar a la suspensió dels articles 3.1, 3.2, 3.4, 5.2, 7, 12 i 18’.

El PP va portar el reglament al jutjat després de criticar que el català fos llengua preferent en els tràmits de l’ajuntament o en l’atenció als ciutadans. Si bé la sentència no ha sortit encara, el tribunal va dictar ahir (amb el vot contrari d’un dels magistrats) la suspensió cautelar d’aquests articles.

A més d’invocar la jurisprudència creada en recursos semblants, resolts en una declaració de nul·litat dels reglaments que prioritzaven el català, també s’invoca la sentència del TC sobre l’estatut de Catalunya, que impedeix que el català tingui un ‘ús preferent en detriment del castellà’.

Els articles que el tribunal posa en qüestió prescriuen que les actuacions internes i les actes de l’Ajuntament de Barcelona es facin en català, o que el català sigui preferent en ‘impresos, segells de goma i anàlegs’ i en ‘l’expedició de documents’. També suspèn l’article que estableix que, ‘en les comunicacions administratives orals, el personal de l’Ajuntament de Barcelona empri la llengua catalana, llevat que els administrats demanin de ser atesos en castellà’; i també els articles sobre retolació i assentaments.

Vot particular en contra

Ara, el magistrat Alberto Andrés Pereira discrepa de la mesura adoptada, perquè ‘cap dada no fa pensar que una hipotètica sentència estimatòria no hagi de ser plenament eficaç’. I recorda que una recent sentència del Tribunal Constitucional ‘conté diversos pronunciaments sobre l’ús normal de cadascuna de les llengües cooficials, la no-preferència de cap i, finalment, l’aplicació de mesures encaminades a corregir situacions històriques de desequilibri entre aquestes’.

La segona interlocutòria estableix la suspensió cautelar dels articles 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 26 i 27 del reglament d’ús de les llengües catalana i occitana a la Diputació de Lleida, recorreguts per Convivencia Cívica Catalana.

La CAL troba inacceptable la decisió del TSJC

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) considera inacceptable la decisió del TSJC i acusa el PP, com a promotor del recurs, de ‘promoure el conflicte lingüístic’. També observa que la instància presentada pel grup municipal del PP l’any passat, adduint la discriminació del castellà, és pura fal·làcia, perquè el reglament es limita a establir que el català sigui la llengua preferent d’ús del personal que hi treballa o que les actuacions internes del consistori, com ara actes o documents, es facin en la llengua pròpia del país. Tot amb tot, el reglament deixa clar que els ciutadans que vulguin siguin atesos en espanyol, i això no és discriminar, com sosté la interlocutòria del TSJC.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any