Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  12.10.2010  06:00

Autor/s: Martí Crespo

Els qui van deixar de ser espanyols

Uns quants països americans han celebrat enguany el bicentenari dels seus processos d'independència respecte d'Espanya

Men?ame
 

Del 2009 al 2025, les repúbliques llatinoamericanes commemoren el bicentenari dels seus processos d'independència respecte de la corona espanyola. Quatre d'aquests països han engegat la commemoració enguany. Els primers a celebrar que van deixar de ser espanyols van ser els argentins, el 25 de maig passat, en record de la Revolució de Maig. Entre el 18 i el 25 de maig de 1810 es va produir al Riu de la Plata una revolta amb què es va destituir el virrei espanyol Baltasar Hidalgo de Cisneros i es va crear una junta de govern. Aquella junta revolucionària era integrada per nou membres, tots d'origen crioll excepte dos comerciants catalans: Domènec Matheu i Xicola i Joan Larrea i Espeso (o Larreu). Matheu (president per torn de la junta) i Larrea formaven part d'una milícia de sometents catalans a Buenos Aires, els Voluntaris Urbans de Catalunya, fundada inicialment per aturar els intents d'invasió anglesa de 1806 i que posteriorment es va sumar a la revolta contra el virrei castellà. Des del maig passat fins ara, Colòmbia, Xile i Mèxic també han celebrat, com l'Argentina, les revoltes embrionàries dels seus processos d'independència respecte d'una Espanya en plenes guerres napoleòniques.

El 20 de juliol passat, així, Colòmbia va recordar els dos segles dels fets de Santa Fe de Bogotà (també coneguts amb el nom del pitxer de Llorente), que van significar el començament del procés independentista de la República de Colòmbia. Com la majoria de governs, el colombià ha creat una completa pàgina especial (i una ràdio en línia) al voltant del bicentenari.

A Mèxic, l'acte principal va tenir lloc el 16 de setembre passat, dos-cents anys després de l'anomenat Crit de Dolores, que va representar el primer pas d'una revolta armada contra el domini espanyol que no es va tancar fins a l'entrada de l'Exèrcit Trigarant a Ciutat de Mèxic el 27 de setembre de 1821. En la revolució mexicana, hi va tenir un paper destacat el rossellonès Joan Aragó (germà de l'astrònom Francesc Aragó), que va arribar a formar part del nucli dirigent dels revolucionaris. Cal recordar que l'himne del Mèxic independent va ser musicat pel compositor de Sant Joan de les Abadesses Jaume Nunó, guanyador del concurs per premiar la millor composició per a l'himne nacional el 1854. No és l'únic músic de casa nostra al darrere d'himnes de països llatinoamericans. Gairebé un segle i mig abans, el 1813, l'Argentina va estrenar himne amb lletra de l'escriptor i polític Vicent López i Planes, d'origen valencià, i música del català Blai Parera.

Dos dies després de Mèxic, Xile va començar la celebració del seu procés d'independència. I és que el 18 de setembre va fer dos segles justos de la formació de la primera junta nacional de govern, que després de vuit anys acabaria transformant Xile en un país independent. El primer president no militar de Xile va ser Manuel Montt i Torres, d'origen català, que va encapçalar el govern de 1851 a 1861. Un fill seu, Pere Montt, també va presidir la república de 1906 a 1910. La música de l'himne xilè (1828), per cert, també és d'un català: Ramon Carnicer i Batlle.

Al 2009, Bolívia i l'Equador es van avançar a les commemoracions del bicentenari dels processos d'independència. Al primer país, l'any passat es va recordar la Revolució de Chuquisaca, un sollevament popular que va esclatar a Sucre el 25 de maig de 1809. I a l'Equador, el primer crit de la independència (una rebel·lió de criolls contra el domini espanyol) va tenir lloc el 10 d'agost de 1809.

Al 2011, les celebracions continuaran amb els bicentenaris del Paraguai (14 de maig), Veneçuela (5 de juliol) i el Salvador (5 de novembre).

A la web del Grup Bicentenari, 'una instància multilateral creada per promoure i organitzar la commemoració conjunta dels processos d'independència desenvolupats al continent americà fa dos-cents anys', es pot consultar una cronologia dels fets més destacats d'aquella època i es pot descarregar el document 'Las independencias iberoamericanas', en què es contextualitzen i es descriuen detalladament tots els processos. I al bloc de la Fundació Catalunya-Amèrica, la majoria d'apunts recents fan referència als bicentenaris d'enguany. 

Men?ame