10.10.2010 - 06:00
Ahir a migdia van sonar les campanes i sirenes al campament Esperança de Copiapó (Xile) per indicar que la màquina perforadora Schramm T-130 havia arribat al taller subterrani al costat del refugi on es troben atrapats trenta-tres miners des de fa més de dos mesos. La màquina ha aconseguit perforar en trenta-tres dies quasi set-cents metres a la mina de San José i ara tot l’esforç es concentra a accelerar el rescat dels miners.
Amb la perforació completada, ara caldran com a mínim dos dies, fins dimecres, per preparar el túnel per on se’ls rescatarà i instal·lar-hi càmeres. Ho va dir el ministre de Mineria xilè, Laurence Golborne. Després de revisar i assegurar el túnel perforat, baixaran fins al refugi un metge militar i un tècnic de mines, per organitzar la sortida dels miners. Aleshores començaran a sortir d’un en un, dins una càpsula especial que trigarà entre vint minuts i una hora a recórrer els gairebé set-cents metres de túnel. Es calcula que aquesta última fase pot durar dos dies. Per Golborne, doncs, divendres ja haurien de ser tots a fora.
Fora de la mina, els miners hauran de passar revisions mèdiques per determinar el seu estat de salut, després de més de dos mesos tancats sota terra en un espai petit i fosc. Es preveu que tinguin problemes oculars, musculars i respiratoris.
Els miners sortiran a la superfície amb els ulls tapats i de seguida se’ls col·locaran unes ulleres fosques per evitar danys oculars després de dos mesos de viure pràcticament en la foscor. ‘Les hauran de portar nit i dia fins que es tornin a adaptar a la llum natural’, va explicar el ministre de Sanitat, Jaime Mañalich.
Els miners no tenen problemes greus de salut, tot i que alguns han desenvolupat infeccions cutànies. Els homes han perdut al voltant de deu quilos per la manca d’aliments durant els primers disset dies que van passar incomunicats.
L’accident es va produir el 5 d’agost, quan es va esfondrar una part de la galeria on treballaven els miners i els va deixar totalment incomunicats amb l’exterior. Disset dies després de l’accident se’ls va localitzar sans i estalvis i, des de llavors, va començar una cursa contra rellotge per obrir una via suficientment ampla per poder treure els homes.
Els trenta-tres miners xilens han batut el rècord de dies atrapats al subsòl per un accident i han pogut resistir tant temps gràcies als aliments i productes de primera necessitat que se’ls ha pogut proporcionar a través d’una estreta cavitat. Per aquesta via de connexió també se’ls va fer arribar, entre moltes altres coses, unes càmeres de vídeo amb les quals van mostrar a tot el món com era el dia a dia sota terra.
