Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  30.09.2010  00:00

S'ha mort l'enginyer i lingüista, Jaume Vallcorba i Rocosa

Les seves investigacions sobre alguns aspectes de la llengua són fonamentals

Men?ame
 

Jaume Vallcorba i Rocosa (Barcelona, 1920), s'ha mort a la seva ciutat natal als noranta anys. Enginyer de professió, i lingüista per passió, com el seu admirat mestre Pompeu Fabra, és autor d'estudis capitals sobre qüestions de la nostra llengua no superats encara, com per exemple, sobre els usos dels verbs 'ésser' i 'estar'. Ara, el fet d'haver investigat fora de l'àmbit universitari segurament que ha contribuït a privar-lo del ressò que els seus estudis mereixen.

Afortunadament, la importància de la seva aportació podrà ser comprovada àmpliament, perquè hi ha en vies de publicació un recull de tots els seus treballs sobre llengua, titulat 'Obra gramatical i lingüística completa', una obra magna que consta de tres volums de set-centes pàgines cadascun. De fet, el primer volum, que ja és a punt de sortir, conté els tres llibres publicats per ell mateix (com ara 'Els verbs “ésser” i “estar” en català') i quatre monografies més, inèdites fins ara. El segon volum aplega un seguit d'articles i de textos breus escrits entre el 1963 i el 2007; i el tercer, les 1.409 notes que va publicar al 'Bloc Maragall' entre el 1979 i el 2005.

El conjunt d’aquesta obra, fonamental per a la recuperació del català 'de sempre', conté les investigacions més sòlides que s’hagin fet sobre algunes estructures pròpies del català.

Però Jaume Vallcorba, pare de l'editor Jaume Vallcorba i Plana, no solament fou un sòlid estudiós de la nostra llengua, ans també va tenir un paper de primer ordre en la represa de l’ensenyament del català des del 1962, com a membre de la Delegació d’Ensenyament de Català d’Òmnium Cultural.

Redactor dels cursos per a la formació de nous professors de català i creador i impulsor, amb Manuel Miquel i Planas (Sant Adrià de Besòs, 1916 - Barcelona, 2001) del 'Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català', hi publicà incomptables estudis gramaticals i d’orientació sobre la recuperació del català genuí. Amb voluntat divulgativa, del 1960 al 2005 va publicar una nota setmanal al 'Bloc Maragall' en què recordava, o aclaria, punts essencials de gramàtica. Igualment, va aportar treballs diversos a la revista Llengua Nacional.

Vice-president de la Junta Permanent de Català de la Generalitat (1981-2001) i membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural (1979-2002), el 1967 obtingué el Premi Pompeu Fabra dels Jocs Florals de la Llengua Catalana i el 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi per la seva continuada tasca d’estudi, de defensa i d'ensenyament del català.

Men?ame