30.09.2010 - 00:00
Envans, bastides i paletes han acompanyat fins a l’últim moment els assaigs de ‘Gata sobre teulada de zinc calenta‘, la peça que el director teatral Àlex Rigola ha triat per inaugurar la renovada i històrica sala del Lliure del carrer de Montseny de Gràcia (Barcelona). Festa grossa, doncs, per a celebrar la reobertura d’aquest espai que ha estat set anys tancat.
L’artista i patró de la Fundació Teatre Lliure, Frederic Amat, ha posat la simbologia definidora del nou Lliure de Gràcia: la instal·lació permanent ‘Pluja de sang’, col·locada a les escales del teatre.
Un brindis per la recuperació del Lliure de Gràcia
L’acte d’avui al vespre té alguns elements molt intencionats i simbòlics. És així que la primera persona que entrarà, a les vuit, al nou Lliure de Gràcia serà Joaquim Gubern, president de la cooperativa la Lleialtat, que el 1976 era propietària de l’espai. I la que tallarà la cinta d’entrada serà Josep Codines, patró de la Fundació. Després, a les deu, es farà un brindis, a càrrec d’Antoni Dalmau, president de la Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona.
Des que va obrir, l’any 1976, la sala de Gràcia va tenir un paper fonamental en la renovació del teatre català després de la dictadura franquista, com a espai impulsor de les llibertats individuals i col·lectives.
Una remodelació poc agressiva
El teatre, de més de dos mil metres quadrats, ha estat remodelat per l’arquitecte Francesc Guàrdia. Han estat tres anys d’obres, que han costat tres milions i mig d’euros. La sala, de capacitat mitjana, substituirà l’Espai Lliure del recinte de Montjuïc, que ara serà sala d’assaig i prou.
La voluntat de la reforma, segons Guàrdia, era que la gent que treballava al teatre original, inaugurat el 1976, no sentís que entrava en un lloc nou. Per això les obres han consistit bàsicament a adaptar el teatre a les noves normatives de seguretat i a convertir-lo en una sala polivalent amb grades mòbils.
‘La gata’ torna a obrir el vell Lliure
‘Gata sobre teulada de zinc calenta’ és, segons Rigola, un fresc sobre les relacions humanes, la mentida, la desintegració de la parella i el desmembrament d’una família. En són els intèrprets Chantal Aimée, Muntsa Alcañiz, Andreu Benito, Joan Carreras, Ester Cort, Santi Ricart; també hi intervé el pianista Rafel Plana. No és casual ni el repartiment ni la direcció: Rigola va assumir la direcció del Teatre Lliure quan es va tancar la sala de Gràcia i ja funcionava la de Montjuïc; i ara li feia il·lusió de dirigir el primer muntatge que es farà al vell espai. Rigola ha triat una sèrie d’actors habituals dels muntatges que s’han fet mentre ell ha estat al capdavant del Lliure. I és que la temporada que ve deixarà el càrrec, que detindrà, una altra vegada, un dels històrics del Teatre Lliure, que el va inaugurar l’any 1976, Lluís Pasqual.
