25.09.2010 - 06:00
El PP es va quedar sol ahir criticant el pregó de la Mercè (pdf) que va fer dijous el poeta i catedràtic Joan Margarit. Els representants de tots els altres grups municipals van aplaudir el discurs de Margarit, que va reivindicar la independència. Fins i tot el batlle, Jordi Hereu, li va agrair ‘la seva poesia i la seva llibertat’, per més que va admetre que no compartia del tot les seves opinions.
‘No li demano a un pregoner que estigui d’acord al 100% amb les meves creences. Jo crec que l’esperit de Barcelona és l’esperit de la llibertat’, va dir Hereu, que va qualificar el pregó de magnífic.
El president del grup municipal d’ICV-EUiA, Ricard Gomà, va celebrar que Margarit no eludís ‘els grans elements col·lectius que avui són presents a Barcelona i al país’ i va aplaudir les reflexions sobre el dret de decidir, ‘en l’actual context de confrontació entre Catalunya i Espanya després de l’agressió del Tribunal Constitucional i davant la vaga general de dimecres’.
Per la seva banda, el president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, va considerar que el pregó de dijous era el millor que havia escoltat i un dels discursos més potents que s’havin sentit en el Saló de Cent. ‘És un discurs que remou consciències i toca sensibilitats’, va afegir. Això no obstant, va puntualitzar que no estava d’acord amb la crida de Margarit a la vaga general.
El republicà Jordi Portabella va dir que escoltar a Joan Margarit va ser un plaer i que la festa major no podia començar millor, després d’insistir en el compromís d’ERC amb la consulta independentista que se celebrarà a Barcelona el pròxim 10 d’abril.
En canvi, el president del grup del PP, Alberto Fernàndez Díaz, va insistir a qualificar Margarit de ‘pregoner del nacionalisme’ i va lamentar que les festes estiguessin aquest any polititzades.
El pregó
En el discurs del pregó, Margarit va demanar que els ciutadans poguessin decidir si Catalunya havia de ser un estat més d’Europa, com els Països Baixos o Dinamarca. Margarit va reclamar més normalitat per a la llengua catalana i que la nació catalana pugui desfer la unió amb Castella després de segles d’història en comú.
‘Potser la necessitat de supervivència, de progrés material i espiritual que té Catalunya en aquest moment crític de canvis en l’equilibri social i econòmic del món fa que avui s’hagi de renunciar al tipus d’unió que fa segles va convenir a les dues parts.’
‘Potser ha arribat el moment d’acceptar que cal canviar profundament la relació amb aquesta Espanya, si els ciutadans de Catalunya, sigui quina sigui la llengua materna que parlem, volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca en aquest nou ordre mundial.’
‘Un cop la vida es desenvolupa al voltant d’una llengua necessitem veure-la respectada a tot arreu, però d’una manera ineludible en el seu territori’, va dir Margarit.
El poeta va defensar la llengua catalana en el context d’una societat bilingüe i va apuntar la possibilitat d’un estat propi que assumeixi aquest bilingüisme sense que això comporti una pèrdua dels lligams afectius que uneixen els catalans amb la resta de ciutadans de l’estat espanyol.
I feta la defensa de la llibertat de Catalunya, Joan Margarit va convertir el pregó en un recital poètic extraordinari que ha omplert tots els racons del Saló de Cent de la casa gran de Barcelona. El poeta va recitar una selecció dels seus poemes de tema divers.
Margarit resideix a Sant Just Desvern, on té l’estudi d’arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968 és catedràtic de càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. El 2008 va rebre el Premi Nacional de Literatura per la seva obra poètica.
