Federalisme Lampedusià (Xavier Deulonder i Camins)

  •        Ara que, sobretot per part del PSC i d’Iniciativa per Catalunya, es proposa el federalisme com a alternativa tant a la migradesa de l’actual sistema autonòmic com a la independència, convé parar atenció a les opinions del catedràtic de dret constitucional Francesc de Carreras, vinculat al partit col•laboracionista Ciutadans, sobre què és i què no és federalisme i sobre la seva aplicació al cas espanyol...>>

VilaWeb
Redacció
22.09.2010 - 12:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

       L’11 de febrer d’enguany, mesos abans, doncs, de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, a  “¿Hay federalistas en España?” article publicat a “La Vanguardia”, de Carreras afirmava que a Espanya, de federalistes n’hi ha i molts; en conseqüència, si a Catalunya es considera òbvia la inexistència de federalistes a Espanya és perquè, en realitat, a diferència dels federalistes espanyols, molts dels que a Catalunya es diuen federalistes no defensen pas un model d’estat com els d’Alemanya, Àustria, Itàlia o Suïssa, sinó que, seguint una tradició que es remunta a Valentí Almirall i Antoni Rovira i Virgili, parteixen de la base que Espanya és un estat plurinacional; per tant, l’autonomia de Catalunya ha de basar-se en una sobirania compartida amb Espanya i, doncs, ha de ser asimètrica respecte de la de les altres comunitats autònomes espanyoles ja que Catalunya és una nació.

Aquest model, segons de Carreras, es concretà en el projecte d’Estatut d’Autonomia que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 i que, com tots sabem, abans de passar per la trituradora del Tribunal Constitucional, ja va ser retallat per les corts espanyoles.
Els federals espanyols, afirma l’article, es basen sempre en el federalisme existent realment a l’Europa Occidental i a l’Amèrica del Nord, l’eix central del qual és el repartiment simètric de competències entre els diferents territoris, com també la col•laboració i la participació entre el govern central i els governs regionals.

Per la seva banda, observa de Carreras, els federalistes catalans són nacionalistes que, davant del “lògic rebuig que els suscita el nacionalisme essencialista” i “el vertigen que els provoca l’independentisme”, s’han empescat un “confús model més o menys confederal que només comparteixen ells mateixos i alguns dels seus amics del Quebec”.
Darrerament, el passat dia 9 de setembre, a “¿Es España un estado federal?”, article publicat també a “La Vanguardia”, segons de Carreras “Espanya, l’Estat de les autonomies, ha de ser considerada com un Estat federal”, del tot equiparable als EUA, Suïssa, Alemanya, Canadà o Àustria.
Aquestes postures de Francesc de Carreras poden portar a les d’evocar les d’Antonio Royo Villanova (1869-1958), un important polític espanyol de la seva època, que va concentrar gran part de la seva activitat en la refutació del catalanisme, tema que coneixia força bé per haver estat l’autor de la traducció castellana de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba.

En una conferència que pronuncià a Saragossa el 2 de juliol de 1932, és a dir, mentre les corts de la República espanyola estaven discutit el projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya, Royo Villanova va expressar una idea que va repetir força vegades durant la seva carrera: el republicanisme federal de Pi i Margall era acceptable perquè els federals eren un partido español que no menosprecia a la unidad nacional, la que no respetan los catalanistas i es preguntava com era que Macià no provava de fer igual com Pi.

Així doncs, en el cas —hipotètic— que un dia s’arribés a proclamar la República Federal Espanyola, els federalistes catalans, és a dir aquells que de debò creguin que el federalisme hauria de significar, necessàriament, un gran avenç en l’autogovern de Catalunya, s’endurien una gran decepció perquè, després de tot el canvi de sistema polític, es trobarien en un cas d’aquells com el que descrigué el príncep de Lampedusa a “Il Gattopardo”, on tot canvia perquè res no canviï.

I la veritat, posats en aquest cas, a mi em resultaria inconcebible que els federals catalanistes aconseguissin imposar els seus criteris al conjunt dels federals espanyols, i, per tant, aquesta República Federal Espanyola no seria, a la pràctica, una cosa gaire diferent de l’actual Espanya de les autonomies.
Naturalment, el federalisme real que enuncia Francesc de Carreras pot servir-nos com a model per organitzar el govern territorial de Catalunya un cop siguem independents.

 

Xavier Deulonder i Camins (19-9-2010)
deulonder@mesvilaweb.cat

——————————–
* Totes les cròniques (que només representen l’opinió dels qui firmen, no són cap editorial) com també les notícies que publiquem, estan sota llicència CreativeCommons que (resum) atorga autorització de reproduir i eventualment modificar-les ANOMENANT-ne la font d’origen de la manera més clara i clàssica: ‘segons publica Vilaweb Catalunya nord’, I SI és de manera gratuïta  Creative Commons License
obra de . El contingut del Vilaweb Catalunya nord està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 No adaptada de Creative Commons.
* Per a ser encara més informats de l’actualitat nord-catalana podeu també anar a mirar en català (sobre i a Catalunya nord), uns dels més de 350 reportatges i entrevistes disponibles al Nettv cat, el complement, tot i que independent, del Vilaweb CN, com també de Vilaweb i Partal, Manresa i Associats i de Vilaweb TV.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any