17.09.2010 - 06:00
Oriol Serrano, responsable de la distribuïdora les Punxes, i Xavier Mallafrè, director general del Grup 62 i responsable d’Àgora solucions logístiques, són els homes forts de la distribució del llibre català. Tots dos consideren que el tancament de l’Arc de Berà és una mala notícia, però creuen que el fet no trasbalsarà el sector. Ara, contra allò que podríem pensar, Oriol Serrano diu ben taxativament: ‘Ja m’han vingut a veure una desena d’editorials afectades, però els he dit que no n’agafaré cap. El perquè és senzill: no vull créixer, vull continuar oferint un bon servei, perquè aquest negoci es basa en la confiança.’
Les Punxes és, com l’Arc de Berà una distribuïdora històrica, que va començar a funcionar el 1968. Actualment gestiona una cinquantena d’editores, catalanes i espanyoles, entre les quals hi ha Quaderns Crema, la Campana, Edicions de 1984, Club Editor, Tusquets, Adesiara, Cromosoma, Galàxia Gutenberg. Oriol Serrano no sap, diu, com ha afectat la crisi l’Arc de Berà, però sí que els maldecaps de l’Arc de Berà van començar quan les editorials més importants (Enciclopèdia Catalana, Proa i després Columna) se’n van anar. ‘De la sortida d’editorials, n’hem patit tots, un moment o altre, però, a mi, no m’han portat mai a una situació límit, perquè tinc més diversificació.’
El fet que les Punxes no vulgui admetre cap de les editorials que ara es troben sense distribuïdora podria fer que alguna hagués de plegar? Oriol Serrano no ho creu, i revela que Xavier Alonso, fins ara cap de vendes de l’Arc de Berà, treballa per obrir una petita distribuïdora que podria acollir-les totes.
Xavier Mallafrè és el responsable d’Àgora solucions logístiques, que distribueix, sobretot, els segells del Grup 62 (Edicions 62, Empúries, Proa, Columna, Estrella Polar…), també els de Planeta en català i algunes editorials més (Ara Llibres, Editorial 3 i 4, Acontravent). Doncs bé, ell creu que les editorials afectades continuaran vinculades a ArcLogi, per qüestions de magatzem i de transport i que és lògic que es puguin vincular a Xarxa de Llibres, la comercial que al gener van constituir Bromera, Cossetània i Angle (les tres editorials més significatives de les afectades). I assevera: ‘A curt terme no crec pas que vinguin gaires editorials a Àgora. De fet, un parell sí que s’han posat en contacte amb mi, però més per amistat i per saber el meu parer que no pas per conèixer les condicions i serveis que oferim. Des del meu punt de vista, d’aquí a Nadal no compto que hi hagi cap d’editorial que vingui a Àgora. És clar que, si n’hi ha cap que vulgui fer-ho, tenim les portes obertes; però tampoc no farem campanya per captar-ne.’
Sigui com sigui, entén que ara la cosa més important és de trobar la manera que els editors obtinguin els diners que l’Arc de Berà els deu de la facturació de Sant Jordi, per tal que puguin fer la campanya de Nadal amb tranquil·litat. Tot amb tot, coneixedor del tarannà dels accionistes de l’Arc de Berà, confia que tots els editors acabaran cobrant. Però, amb la crisi resulta més difícil de convertir en actius els immobles que té l’Arc de Berà i que destinarà a eixugar el deute (hi ha qui diu que és d’1,5 milions d’euros). D’aquí ve que sigui bàsic el paper de la Generalitat per a poder facilitar préstecs amb rapidesa (avui a la tarda s’han de reunir editors i administració).
Les tres potes de la distribució
Hem demanat a Serrano i a Mallafrè si veien el tancament de l’Arc de Berà com un indici de canvi en l’àmbit de la distribució; un canvi que va en la direcció de separar les tres potes de les distribuïdores (venda de llibres a través de comercials; tasques de logística, de magatzem, de selecció i de transport; i facturació als punts de venda), com deien els editors en el comunicat d’ahir. Tots dos creuen que sí. Diu Mallafrè que Àgora es va constituir el 2007 amb aquests supòsits: que l’editor ha de poder triar qui comercialitza els seus llibres, i que no ha de ser necessàriament la mateixa empresa que els porti al punt de venda. ‘Per exemple, nosaltres tenim el segell Actar, especialitzat en llibres d’art, que té els seus propis comercials i, a nosaltres, únicament ens demana que moguem els llibres. Això és molt raonable; aquesta flexibilitat és completament escaient en el món en què vivim, tan mogut.’
Oriol Serrano, que té una distribuïdora d’estil clàssic, també veu del tot encertada la diversificació de funcions: ‘A les Punxes ho oferim tot; però, per exemple, subcontractem a tercers la part de la logística. Avui és així com ha de ser.’
