Puig Ciutat: una gran ciutat amagada

  • L'exacavació del jaciment de la Torre d'Oristà confirma el seu valor arqueològic

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
10.09.2010 - 13:23

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La revista la rella 262, corresponent al 10 de setembre, publica un ampli reportatge sobre el jaciment arqueològic de Puig Ciutat, a la Torre d’Oristà, redactat per Meritxell Verdaguer. La importància del jaciment i la projecció que podria arribar a tenir es pot copsar en la notícia i en l’article dels responsables de les excavacions, “La importància de les nostres pedres”, que també publiquem.

El divendres 23 de juliol va finalitzar la primera excavació arqueològica al jaciment de Puig Ciutat que es troba en un punt proper a la Torre d’Oristà, una ciutat amagada sota uns camps de conreu. Els arqueòlegs responsables de la intervenció apunten que és un gran assentament de més de cinc hectàrees datat al segle I abans de Crist (aC), un període de canvi entre el món íber i el món dels romans.
Durant el mes de juny i juliol va treballar a Puig Ciutat un equip de prospecció geofísica, una avançada tècnica que s’utilitza a països com França o Alemanya, amb l’objectiu d’aconseguir imatges del subsòl que permetessin als arqueòlegs intervenir amb informació prèvia. Al juliol es va incorporar un grup d’una dotzena d’arqueòlegs que, juntament amb alguns voluntaris de la comarca, van excavar tres sondejos, petits trossos, de la zona per poder avaluar la importància del jaciment.

Resultats de l’excavació
Segons Àngels Pujol, arqueòloga d’Oristà i responsable de la intervenció juntament amb Roger Sala i Carles Padrós, és important haver localitzat un jaciment d’aquest període de canvi perquè n’hi ha pocs d’estudiats a Catalunya i pot aportar nova informació. Aquesta primera excavació d’avaluació sembla indicar que l’assentament humà de Puig Ciutat va ser destruït per algun tipus d’enfrontament o fins i tot cremat i s’han trobat restes que indiquen que hi vivien persones als segles IX i VIII aC. L’arqueòleg geofísic, Roger Sala, apunta que només s’ha excavat la part superior i que en capes a més profunditat es podrien trobar restes encara més antigues. Així ho indica la presència de ceràmica descontextualitzada pertanyent als segles IX i VIII aC.
Pel què es coneix fins al moment, el poblat hauria estat emmurallat pel vessant sud i est de l’altiplà, on el pendent és menys accentuat.  En els tres punts oberts s’han localitzat estructures, essent una d’elles un gran edifici central, de planta quadrada i amb una superfície de 130 metres quadrats. Arran de muralla, en l’extrem est de l’assentament, s’ha localitzat una altra estança, de dimensions més reduïdes, i amb una gran quantitat de ceràmica i material bèl·lic datat del segle I a.C. Sala destaca que “és interessant haver trobat ceràmica vidriada, un tipus que no era habitual durant l’època romana i que no es va tornar a fabricar fins 1.000 anys després”. Sala afegeix també que “el poblat té una extensió molt gran (5,1 hectàrees) per una assentament del segle I aC a Catalunya, ja que rares vegades superaven les 5 hectàrees i actualment només se’n coneixen dos casos més: Tarragona i Ullastret”.
Els pròxims mesos es treballarà en la neteja, inventari i interpretació dels materials trobats i en el seu anàlisi. Aquesta feina s’allargarà fins a la propera campanya d’excavació, l’estiu del 2011. Per als responsables del jaciment, els tocarà a les institucions del país decidir si volen convertir Puig Ciutat en un jaciment visitable.

Puig Ciutat als anys 80
El primer cop que es va saber de l’existència de Puig Ciutat va ser a mitjans dels anys 80 del segle passat, quan un moviment de terres va posar al descobert algunes restes arqueològiques. Durant els anys següents excavadors clandestins van acudir a la zona i es van emportar un bon nombre de restes de manera il·legal. “Voldríem contactar amb tothom que tingués peces, no perquè els hi vulguem prendre, sinó perquè ens aportaria informació arqueològica”, insta Roger Sala. Al museu Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès s’hi poden veure algunes peces trobades abans de les excavacions legals.
Al 2005 l’empresa de prospeccions geofísiques SOT, amb la  col·laboració del Consorci del Lluçanès, va realitzar una sèrie de proves per documentar el lloc i al 2009 es va iniciar un projecte encapçalat pels tres arqueòlegs, que ha comptat amb el suport del Consell Comarcal d’Osona, el Consorci del Lluçanès, l’ajuntament d’Oristà, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Durant dos anys, el projecte compta amb un pressupost de 18.000 euros que es destinen a la manutenció i allotjament dels participants a la intervenció, a la compra del material necessari i als anàlisis externs en centres especialitzats. Tan els arqueòlegs com les persones que hi han participat de la comarca hi han treballat de forma gratuïta. Pel què fa al lloc on s’ubica, el propietari del terreny l’ha arrendat al Consorci per un període de dos anys. L’empresa SOT Prospecció Arqueològica, responsable de les prospeccions geofísiques, ha aportat les màquines que permeten realitzar aquesta tècnica de forma gratuïta. L’equip d’arqueòlegs opina que, a part de la importància científica, el jaciment pot tenir un alt valor cultural i econòmic pel municipi i pel Lluçanès, ja que, vist els resultats d’aquesta primera campanya pot esdevenir un important punt d’atracció del turisme cultural.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any