08.09.2010 - 06:00
L’esquerra abertzale reclama al govern espanyol que faci algun pas després de l’anunci d’alto-el-foc d’ETA (vídeo); com ara el de legalitzar els partits d’aquest sector. Pel portaveu, Txelui Moreno, l’anunci d’ETA és un pas molt important, i creu que n’hi haurà més, però que ‘les coses no canvien d’un dia per altre’. També explica a VilaWeb com veu la nova situació, què ha de fer l’esquerra abertzale i quina relació té amb la situació política de Catalunya.
– Us sentiu plenament satisfets de l’anunci que va fer ETA diumenge?
És un pas important. Cal tenir en compte que les coses no canvien d’un dia per altre i que s’ha d’anar avançant cap a la situació que tots volem.
– Hi haurà més passes d’ETA?
ETA deixa entreveure que està disposada a fer passes en favor del procés democràtic i demana al govern espanyol de seure i de parlar, com estableix l’acord d’Anoeta, amb les dues taules de negociació, una d’aquestes entre el govern espanyol i ETA.
– Però el comunicat no parla exactament ‘alto-el-foc’, ni diu que sigui permanent.
És indefinit, justament perquè no en defineix ni el principi ni el final.
– El comunicat tampoc no permet de descartar que ETA continuï rearmament-se i de finançant-se.
No, d’això no en parla, però no sabem quina és la situació dins d’ETA en aquest aspecte. En tot cas, creiem que l’anunci de diumenge és un bon pas en la bona direcció. I sí que és cert que molta gent creu que és un pas insuficient, però tant de bo que el govern espanyol fes algun pas, ni que fos insuficient. Perquè llavors el procés podria començar, mentre que ara la violència de l’estat continua: en la política penitenciària, en la humiliació que han de sofrir els familiars que s’han de desplaçar milers de quilòmetres, en la conculcació de drets civils al País Basc.
– El govern espanyol ha de fer passos. Quins?
Tots n’hem de fer. L’esquerra abertzale n’ha fet. I se n’haurien de fer més. Avui hem avançat alguna cosa més sobre les nostres demandes, però tampoc no podem llençar als quatre vents una cosa que tot just ara es va coent. Amb Eusko Alkartasuna vam arribar a un acord sobre els drets civils, en què plantegem uns mínims democràtics perquè es dugui a terme el procés de pau al País Basc. Aquest acord amb EA és encara un esborrany, que algú, molt irresponsablement, va filtrar divendres als mitjans. El text continua obert a l’aportació de més partits i, quan el tindrem enllestit, el farem públic. En tot cas, aquest document fa unes peticions expresses a l’organització armada i al govern espanyol.
– Una de les peticions al govern espanyol és que permeti la legalització de l’esquerra abertzale. Però Rubalcaba ha respost dient que havíeu de trencar tota relació amb ETA.
La contradicció de Rubalcaba és total. D’entrada, que s’hagi afanyat tant a respondre’ns vol dir que, encara que vulgui fer veure una altra cosa, dóna importància a la feina i a les propostes de l’esquerra abertzale. I la contradicció en què cau està a sostenir, després de negar que els passos que fa l’esquerra abertzale influeixin ETA, que Batasuna i ETA siguin una mateixa cosa. O sigui, que solament per a detenir-nos, maltractar-nos i torturar-nos som la mateixa cosa. Aquesta és la seva estratègia: aconseguir mitjançant la il·legalització de partits i d’una part de l’electorat majories polítiques, igual que va fer Hitler. ETA ha dit que no faria cap acció armada, i nosaltres hem insistit a propugnar la via política. El govern espanyol està disposat a deixar la violència?
– L’analista polític Mariano Ferrer ens deia que l’esquerra abertzale ha de ser capaç de fer un pas endavant, independentment d’allò que faci ETA, perquè considera que l’esquerra abertzale encara espera que sigui ETA qui faci el pas definitiu.
El fet és que l’esquerra abertzale pren decisions unilateralment, independentment de tothom. No esperem què farà un agent polític o ETA per prendre les nostres decisions. Tenim el nostre propi debat i les nostres conclusions. Aquest és el camí que seguim. Més aviat crec que la qüestió és si els altres fan aquest mateix debat. Tothom l’ha fet? Hi ha molta gent que no.
– Us esperàveu aquesta resposta del govern espanyol i dels partits espanyols?
El moviment que hi ha hagut ara ha obligat tothom a ressituar-se, i algunes de les respostes són ridícules. Però ens hem de fixar en la societat, que ha rebut amb il·lusió aquest pas, i així ho transmet als partits que ens movem. Sí que era previsible una resposta com aquesta perquè és l’estratègia del govern espanyol. Ara, el fet que el comunicat d’ETA hagi arribat sense negociació prèvia, per decisió pròpia, trastoca aquesta estratègia, sobretot en una situació de debilitat del govern espanyol, amb poc marge de maniobra, en plena crisi econòmica, institucional i territorial. Ara la gran majoria de partits no s’ha atrevit a dir que l’anunci d’ETA era més de la mateixa cosa; diuen que és insuficient, però no és pas igual.
– Veieu el pas d’ETA irreversible?
Creiem que sí, que és molt important i que marca la irreversibilitat del moment. Però perquè vagi bé caldrà la implicació dels altres. Tots hem de moure’ns per portar això a bon port.
– Fins a quin punt el moviment polític recent de Catalunya pot haver inspirat el procés que hi ha ara al País Basc?
No sé quin ha estat el debat intern que ha fet ETA. Però puc dir que nosaltres hem debatut la situació de Catalunya, de la mateixa manera que hem avaluat la situació d’alguns altres països. A Catalunya s’ha demostrat la negativa de l’estat a reconèixer que la gent pugui votar i decidir. L’estatut pot ser pitjor o millor, però la societat catalana el va votar. I el moviment de les consultes ha estat molt important, perquè, de fet, la base fonamental és la mobilització popular; és la població qui ha de ser protagonista i ha de tutelar el procés. El gran mèrit d’això que ha passat a Catalunya ha estat la mobilització de tants milers de persones, i fins i de tot sectors no independentistes, per a reclamar que es tingui en compte el dret d’autodeterminació. Ara la situació de Catalunya no ha estat determinant en el procés del País Basc.
