05.09.2010 - 15:38
Una quarentena de batlles de consistoris declarats ‘moralment exclosos’ de la Constitució espanyola i un centenar de regidors sobiranistes s’han reunit aquest migdia al monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). Han pactat un manifest per promoure un referèndum sobre l’autodeterminació des del municipalisme.
Actualment hi ha setanta-tres ajuntaments que ja han aprovat el ‘Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes’. En total, segons Decidim.cat, hi ha gairebé 1.500 regidors que han donat suport a la proposta, de diverses formacions polítiques i amb batllies de CiU, ERS, PSC, ICV i independents.
En aquest document, els batlles afirmen que l’estat espanyol és cada vegada més ‘centralista i uniformitzador’ i que, per això, volen expressar ‘en veu alta i clara’ la voluntat de seguir empenyent des dels municipis per tal d’avançar de forma efectiva cap a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. ‘Ja és arribada l’hora de començar a dir ‘Adéu, Espanya!De forma pacífica i cordial’, conclou el compromís.
Avui han assistit a Sant Pere de Rodes els següents batlles: Arenys de Munt, Argentona, el Brull, Calders, Crespià, Lladó, Sant Pere de Torelló, Santpedor, Tagamanent, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, la Selva de Mar i Vic.
Les accions continuaran, passades les eleccions
Els batlles es comprometen a reclamar al pròxim president del govern que lideri la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre l’autodeterminació, per donar resposta a una demanda majoritària entre els ciutadans del Principat. Volen arribar al centenar d’ajuntaments adherits i que el futur president de la Generalitat també s’adhereixi al manifest.
El batlle del Port de la Selva, Genís Pinart, ja va explicar a VilaWeb que l’objectiu de la trobada era marcar un full de ruta, però que s’ajornarà qualsevol acció fins que s’hagin celebrat les eleccions de la tardor. Pinart, que és el promotor de la trobada, va destacar que no es vol interferir en la campanya de les eleccions catalanes ni esdevenir una oferta política més, sinó que és vol crear una plataforma que mantingui un criteri unitari i transversal, recollint la demanda de la manifestació del 10-J. ‘Una cosa molt difícil de fer des d’esferes polítiques superiors al municipalisme’, afegeix.
