03.09.2010 - 17:26
Una obra de teatre escenifica els fets tràgics de 1642 al Pla. La peça teatral de Josep Maria Canela, que es representarà dissabte 4 i diumenge 5 de setembre a l’església de Sant Ramon, escenifica la matança de 33 persones en aquest mateix temple durant la Guerra dels Segadors.
La companyia Nexus Teatre, del Pla, conjuntament amb el director vallenc Aleix Vallverdú, han estat els encarregats de la dramatització dels fets que apareixen a l’obra, representada per unes 40 persones de totes les edats, amb la col·laboració dels responsables del vestuari, l’ambientació i la música.
Canela, mestre i professor de català, ha volgut rememorar els Fets del 2 de Setembre de 1642 al Pla, quan 33 planencs varen ser assassinats a l’església de Sant Ramon per les tropes castellanes, a través de l’escenificació de tot allò que ha trobat als documents, sobretot a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). L’historiador Manel Güell, autor de diverses obres sobre la religió a l’entorn de la Guerra dels Segadors, ha col·laborat en la tasca de documentació. A part de les dades rigoroses, l’obra també ha fet un lloc a la tradició oral recollida per l’historiador planenc Josep Maria Torné i Jaume Pujol.
A partir dels coneixements històrics recollits, Josep Maria Canela ha elaborat una obra que qualifica de versemblant. L’autor, malgrat l’exhaustiva documentació, ha volgut fugir de les lliçons d’història: “El problema de la història és que queda molt lluny de la gent. S’ha d’explicar de manera més planera perquè entri, sobretot quan es parla de guerra.”
Fa cinc anys, el grup municipal d’ERC va impulsar un acte de rememoració d’aquests mateixos fets històrics, que consistí en una projecció d’imatges i una petita representació de l’entrada de les tropes. Des de llavors, Josep Maria Canela ha volgut ampliar els actes que es feien per a aquesta diada i cercar la participació del poble.
Els protagonistes de l’obra
Els protagonistes de l’obra que s’estrena aquest dissabte són aquells qui varen protagonitzar els fets, amb els noms reals, com el rector, Bernat Olivar i el prevere i primer jurat (regidor), Jaume Guasch, que esdevé el fil conductor de la història. A l’obra, Guasch és qui alerta els de “cal Jaume Roig”, que tenen allotjat un gavatx i pateixen les conseqüències de la guerra, perquè es refugiïn a l’església per l’arribada imminent de les tropes castellanes. Aquesta família protagonitza els fets quotidians d’una època marcada profundament per la devoció religiosa.
Per a l’autor, que fins ara només havia escrit alguna obra per als infants de l’escola on treballa, aquesta obra ha de servir perquè els planencs puguin conèixer una part de la seva història i la del país: “Penso que les històries locals conformen la història nacional de Catalunya. Això és un granet de sorra, però per a nosaltres com a poble és molt important. Perquè la gent estimi el poble i el valori, l’ha de conèixer.”
Enllaços
Array
