Adéu a Raimon Panikkar, el filòsof del diàleg entre cultures i religions

  • Es va morir ahir a l'edat de noranta-un any, a Tavertet, on avui s'instal·la la capella ardent · Divendres que ve es farà una cerimònia pública de comiat a Montserrat

VilaWeb
Redacció
27.08.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El filòsof i teòleg català Raimon Panikkar es va morir ahir a la tarda als noranta-un any a casa seva, a Tavertet (Osona). L’any passat va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona i en una entrevista d’aleshores amb VilaWeb, del mes d’abril, el filòsof parlava de la felicitat, la llibertat, del moment convuls que viu el país… ‘No és l’hora de reformes, cal una transformació radical’, deia.

Panikkar era el pensador del nostre país més reconegut a nivell internacional. Sempre va defensar i promoure el diàleg intercultural i era considerat un pont entre Orient i Occident. Les religions diferents dels seus pares i el fet de viure en diversos punts del món com Itàlia, els EUA i la Índia van afavorir el seu missatge tolerant i de defensa de la pau i el diàleg. Així, deia sovint que va marxar del país cristià, va descobrir l’hinduisme i va tornar budista sense deixar de ser cristià.

Va néixer a Barcelona l’any 1918, i va tenir una vida molt plena. Tot i que de jove va ordenar-se sacerdot i va arribar a ser membre de l’Opus Dei, va deixar la institució als anys seixanta, poc després de viatjar a l’Índia per primera vegada. Allà hi va viure durant quaranta anys. També va viure als Estats Units durant una dècada, però fa més de vint anys que va decidir instal·lar-se a Tavertet (Osona), on va constituir la Fundació Vivarium, la qual dirigia.

Coneixedor d’una dotzena de llengües, va publicar més de vuitanta llibres. A més de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999; l’any 2000 va rebre el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès, i el 2001, el govern italià va atorgar-li la Medalla de la Presidència de la República. A més, fou investit Doctor Honoris Causa per les universitats de les Illes, Girona,  Tübingen i Urbino. 

Avui s’instal·la a Tavertet la capella ardent de Panikkar; demà hi ha una una cerimònia íntima de comiat i divendres que ve, a Montserrat, hi haurà un funeral públic.

Mostres de condol

La Generalitat ha lamentat la mort de Panikkar, ‘un pensador reconegut mundialment’, tal com ha dit el vice-president Josep-Lluí Carod-Rovira, que n’ha destacat la ‘contribució intel·lectual’ i la seva importància en el diàleg inter-religiós. També el batlle de Barcelona, Jordi Hereu, ha mostrat el seu condol i el de tot l’ajuntament per la mort del filòsof, que va fer del diàleg ‘l’essència de la seva vida i la manera de relacionar-se amb els altres’.

CDC ha lamentat també la mort de Panikkar, ‘un pedagog excel·lent i discret’. En un comunicat destaca que feia vint-i-cinc anys que Panikkar parlava de diàleg interreligiós: ‘Aquest és el valor d’un verdader intel·lectal: intuir cap a on ha d’anar la societat i establir les bases per fer-ho’.

Fragmenta Editorial, que ha publicat l’obra completa de Raimon Panikkar, ha elogiat el pensament del filòsof, ‘un dels més lúcids del nostre temps’ i ha destacat la magnitud de la seva obra, que inclou més de 1.500 articles. L’editor Ignasi Moreta diu que Panikkar fou un pioner que ‘parlava de diàleg interreligiós quan no estava de moda, i criticava l’etnocentrisme europeu i cristià quan no estàvem acostumats a aquesta mena de crítiques’. Pocs pensadors han vist en vida com el seu pensament era estudiat per una trentena de tesis doctorals de tot el món i tres congressos internacionals, diu Moreta. 

L’editorial també ha anunciat que la setmana vinent sortiria el tercer volum de l’obra completa de Panikkar, ‘Pluralisme i interculturalitat‘.

L’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) també s’ha acomiadat del ‘mestre i amic’ Raimon Panikkar. L’AUDIR, amb la qual Panikkar havia col·laborat de forma estreta, ha destacat l’aportació del fiolòsof a ‘la reflexió i difusió entorn al diàleg intercultural i interreligiós’. Segons l’entitat, el pensador ‘va ajudar a iniciar un canvi copernicà en el món de les relacions interreligioses i de la filosofia i teologia de les religions, defensant l’alteritat no com una amenaça sinó com un enriquiment sense límits’.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any