La Ramada encantada

  • "Un estol de roques allomades a semblança d'un ramat d'ovelles de pedra"

VilaWeb
Redacció
26.08.2010 - 10:03

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La llegenda de la Ramada Encantada se situa en les friccions entre pagesos i pastors transhumants al Pla Moixó, quan la gent de la Torre d’Oristà tallava alzines i roures i feia rompuda en aquest indret, fet que limitava el manteniment de les pastures, creant problemes als ramats transhumants que curculaven pel camí. Com a resposta, els pastors escampaven el ramat pel mig dels camps, malmetent així les viandes que hi havia plantades. Així ho explica Jordi Torres, autor del Quadern “Apunts de transhumància”

Segons l’autor, fortes batusses es van viure en l’indret fins que un bon dia van arribar a un acord: els pastors respectarien el sembrat i els pagesos aturarien la rompuda. Per fer-ho possible, es deixaria un tros on pastors i ramats poguessin fer parada i poder passar la nit. Un terreny “que mai ningú se’l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta”.

Però tot i amb l’acord, un pastor conegut com el “Renegaire”, poc amic dels acords i les concessions, va seguir fent la seva i saltant-se l’acord i no fent cas dels avisos i queixes dels pagesos, i entrant als camps si així li anava bé. Torres explica que “era a finals d’octubre, prop de Tots Sants, que un parcer de Pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia”. En arribar al lloc, “va veure com un ramat pasturava el seu tros i en voler fer marxar les ovelles es va trobar amb el pastor Renegaire”. La disputa va pujar de to i entre crits i cops de roc el pagès va haver de marxar capcot i emprenyat. El pastor, cregut i xulesc, encara el va humiliar més tot dient-li que “donat que encara hi queda menjar, en lloc de seguir el camí, farem nit aquí mateix i així, amb el menjar que hi ha, les ovelles podran esmorzar quan es llevin”. En sentir l’escarni, el pagès, atribulat, va engegar-li aquesta maledicció, “tant de bo que no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat”. Jordi Torres acaba la contalla dient “que així va passar. Al matí, pastor i ovelles, gos i bastó s’havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van quedar a dormir al vespre. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que per allà on passava tot ho malmetia. Des d’aquell dia, la remolta de Pla Moixó es coneix com la Ramada encantada.

(QT/V2. Apunts de Transhumància. Jordi Torres. Adaptació d’Aleix Cardona, per a la rella 260)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any