21.08.2010 - 19:32
L’acte de rebuda a Laura Riera que s’havia de fer a les Festes Populars del barri de Gràcia s’ha acabat desconvocant. Els mossos han detingut un dels joves que ha provat de llegir un manifest i després han carregat per dissoldre una concentració d’un centenar de manifestants enmig del correfoc infantil de la festa major.
Segons que han explicat responsables de l’organitació de les Festes Populars de Gràcia, i d’acord amb el comunicat fet públic aquesta tarda pel col·lectiu Rescat, el propòsit del manifest que es volia llegir a l’escenari de la plaça del Raspall, blindada per desenes d’antiavalot dels mossos, era d’anunciar la desconvocatòria de l’acte de benvinguda a Laura Riera. Els motius: la prohibició per part de l’Audència espanyola de celebrar-lo i la possibilitat que, si es mantenia, hi acabés havent incidents.
A quarts de set del vespre, un portaveu de l’organització ha pujat a l’escenari, acompanyat d’una desena de joves que duien una pancarta que deia: ‘Pels drets polítics i civils, Audiència Nacional dissolució’. Quan tot just començava a llegir el manifest, un grup d’agents antiavalots dels mossos d’esquadra ha pujat a l’escenari, han fet fora els joves, els han pres la pancarta i les còpies del manifest que llegien i se n’han endut set per identificar-los.
Càrrega enmig del correfoc infantil
Després d’aquests moments de tensió, el mig centenar de persones que eren a la plaça del Raspall han cridat consignes contra la policia. Un altre grup de gent, de prop d’un centenar de manifestants, s’ha concentrat a la confluència del carrer de Siracusa amb la plaça del Raspall. La policia ha carregat i les topades han acabat a la plaça de la Vila de Gràcia, on es feia el correfoc infantil. La plaça era plena de gom-a-gom; un dels testimonis que participava en el correfoc, Aitor Fernández, ha explicat a l’ACN que ‘els polícies s’han tornat bojos i han començat a carregar contra la gent’. ‘La gent ha començat a córrer per totes bandes i la policia repartia cops de porra per tots costats, sense veure a qui pegaven. S’han tornat bojos’, ha insistit, i encara ha afegit que els infants que participaven en el correfoc amb les seves famílies ‘no entenien res’.
De fet, un portaveu de la colla de diables que feia el correfoc ha pres el micròfon després dels fets per asseverar que la funció de la policia és mantenir l’ordre públic, però que els infants que han patit la càrrega els costarà molt entendre el paper de la policia.
Un altre testimoni, Víctor Fàbregas, que seguia el correfoc amb la seva filla, ha relatat com de cop ‘quatre’ manifestants s’han posat enmig de la cercavila i ja no els ha donat temps ‘de res’, perquè ‘ darrera venien els mossos amb empentes, decantant a tothom, a diables petits, pares i nens espantats’.
L’acte de rebuda a Laura Riera fou prohibit ahir per l’Audència espanyola, i avui mateix la consellera de Justícia, Montserrat Tura, havia dit que confiava que la policia l’impediria.
Laura Riera ha sortit a primera hora del matí de la presó de Brians I, on havia estat traslladada des de Wad-Ras, després de complir la condemna de nou anys per col·laboració amb ETA.
‘Exaltació del terrorisme’
El jutge considera que l’acte convocat per avui suposava una ‘exaltació del terrorisme i una humiliació de les víctimes’. Així, fent cas a les peticions de la fiscalia i de l’associació ultra-dretana Dignidad y Justicia, el jutge va prohibir aquest acte i també la marxa de torxes convocada al vespre en suport a Marina Bernadó i Lola López, que compleixen condemna a l’estat francès també per col·laboració amb ETA. Aquesta marxa de torxes també ha quedat desconvocada.
Condemnada per col·laboració amb ETA
Riera fou detinguda sota l’aplicació de la llei antiterrorista i condemnada, el maig del 2004, a nou anys de presó per col·laborar amb el comando Barcelona, que va actuar durant els anys 2000 i 2001. El jutge la va considerar culpable d’haver facilitat, mentre treballava a l’Ajuntament de Terrassa, informació al comando Barcelona sobre alguns càrrecs polítics, com ara el regidor del PP de Viladecavalls, Francisco Cano. Tanmateix, en un segon judici, Riera fou absolta de l’acusació d’haver col·laborat en l’assassinat de Cano el 14 de desembre de l’any 2000.
Denúncia de tortures
En els judicis, Riera va denunciar que havia estat torturada durant el període d’incomunicació que preveu la llei antiterrorista espanyola, i va desmentir la declaració per haver-la fet sota tortura. Durant aquests nou anys, en què ha estat membre del col·lectiu de presos i preses polítiques basques, Riera ha estat empresonada sobta el règim FIES, que suposa, entre més, l’aïllament dins la presó, la restricció de trucades i visites i el control d’aquestes.
A començament d’enguany també van sortir de la presó dos catalans més condemnats per col·laboració amb ETA: Zigor Larredonda i Diego Sánchez, que van rebre els respectius actes de benvinguda a Barcelona.
Enllaços
Array
