20.08.2010 - 11:17
El jutge de l’Audiència espanyola Pablo Ruz ha prohibit l’acte de demà a Gràcia de celebració de l’alliberament de Laura Riera, que ha complert la condemna de nou anys de presó per col·laboració amb ETA. L’acte, el convoca la Comissió de Festes Populars de Gràcia per aquest dissabte a les set del vespre. El jutge considera que l’acte suposaria una ‘exaltació del terrorisme i una humiliació de les víctimes’.
Demà al matí Laura Riera sortirà de la presó de Can Brians, on ha estat traslladada aquests últims dies, i Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa hi ha convocat a les set una benvinguda. A les set del vespre, Riera havia de participar en la rebuda que el col·lectiu de suport als presos polítics Rescat li ha organitzat a la plaça del Raspall de Gràcia, a Barcelona. I just després d’aquest acte, s’ha convocat una marxa de torxes de suport a Marina Bernadó i Lola López, que compleixen condemna a l’estat francès també per col·laboració amb ETA. El jutge Pablo Ruz els ha prohibits tots, i demana als cossos policíacs espanyols i als mossos d’esquadra que prenguin les mesures necessàries. El departament d’Interior ha fet saber que vetllaria pel compliment de l’ordre del jutge. Pablo Ruz, que substitueix temporalment Baltasar Garzón, ha fet cas, doncs, de les peticions de la fiscalia i de l’associació d’ultra-dreta Dignidad y Justicia.
La concentració a les portes de la presó demà al matí es manté, segons que han dit a VilaWeb fonts de Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa, i tal com afirma la CGT, sindicat a què està afiliada Riera, en aquest comunicat. Pel que fa a l’acte de la tarda i el del vespre, de moment no es té constància que s’hagin desconvocat.
Condemnada per col·laboració amb el comando Barcelona d’ETA
Riera fou detinguda sota l’aplicació de la llei antiterrorista i condemnada, el maig del 2004, a nou anys de presó per col·laborar amb el comando Barcelona, que va actuar durant els anys 2000 i 2001. El jutge la va considerar culpable d’haver facilitat, mentre treballava a l’Ajuntament de Terrassa, informació al comando Barcelona sobre alguns càrrecs polítics, com ara el regidor del PP de Viladecavalls, Francisco Cano. Tanmateix, en un segon judici, Riera fou absolta de l’acusació d’haver col·laborat en l’assassinat de Cano el 14 de desembre de l’any 2000.
En els judicis, Riera va denunciar que havia estat torturada durant el període d’incomunicació que preveu la llei antiterrorista espanyola, i va desmentir la declaració per haver-la fet sota tortura. Durant aquests nou anys, Riera ha estat membre del col·lectiu de presos i preses polítiques basques.
A començament d’enguany també van sortir de la presó dos catalans més condemnats per col·laboració amb ETA: Zigor Larredonda i Diego Sánchez, que van rebre els respectius actes de benvinguda a Barcelona.
Enllaços
Array
