18.08.2010 - 06:00
El debat ahir a la Universitat Catalana d’Estiu sobre quins haurien de ser els pròxims passos després del primer any de consultes va derivar en una discussió entre els ponents sobre la possibilitat d’unir l’independentisme amb vista a les eleccions. Patrícia Gabancho i Carles Móra pràcticament la van suplicar; Alfons López Tena i Uriel Bertran la van condicionar al procés de primàries que ha començat Solidaritat Catalana i Josep M. Ximenis es va mostrar poc esperançat i la va deixar per a quatre anys més tard (vídeo).
Gabancho fou ovacionada pel centenar d’assistents a l’acte que gairebé omplien el calorós gimnàs del Liceu Renouvier de Prada. I tot seguit va prendre la paraula Alfons López Tena, que va esperar una estona a donar la rèplica a l’escriptora. Abans, va fer un repàs de quina és la situació política actual, de com s’hi ha arribat des del referèndum pioner d’Arenys de Munt, i va concloure que, atesa la impossibilitat legal de convocar referèndums ni de fer consultes populars, només quedava oberta la via electoral. I fou aleshores que va respondre a Gabancho, remarcant que la discussió, en la negociació amb Reagrupament, no és sobre qui ocupa el lloc en una cadira, sinó sobre la manera com es tria la persona que l’ha d’ocupar.
Per la seva banda, Uriel Bertran, també impulsor de Solidaritat Catalana, va voler deixar clara una idea: que el moviment de les consultes i l’independentisme creixent actual ha de cercar canvis institucionals si vol tenir èxit i continuïtat.
La continuïtat del procés de consultes
No va semblar que un grup dels assistents estigués del tot d’acord amb aquesta observació, perquè en el torn de paraules van expressar malestar perquè en aquell acte que portava per títol ‘Els referèndums sobre la independència. I ara què?’ no es parlés tant del procés de consultes i de la possible continuïtat que havien de tenir, sinó de les candidatures independentistes a les eleccions de la tardor. Van parlar dos representants de la gestora que treballa per la creació d’una comissió permanent de la Coordinadora de les Consultes sobre la Independència, perquè doni continuïtat al procés, amb les consultes que han de venir, i a la feina feta per un teixit associatiu, nodrit i transversal, nascut de les onades de consultes ja celebrades.
Les veus d’Arenys de Munt
En una certa sintonia amb les demandes dels membres d’aquesta gestora, el regidor de la CUP d’Arenys de Munt i un dels ideòlegs del primer referèndum, Josep M. Ximenis, va apostar per continuar treballant per les consultes que vindran, com les del 17 d’octubre i com la del 10 d’abril, a Barcelona. Perquè, com a membre de les CUP, veu que a les eleccions municipals de la primavera serà on es veurà l’aposta que fa la ciutadania pel sobiranisme; en efecte, Ximenis pensa que en les eleccions al parlament de la tardor ‘no tothom està disposat a fer renúncies’, per la qual cosa veu complicada la unitat.
Des d’Arenys, i també en nom de Reagrupament, Carles Móra va fer la crida més apassionda a la unitat de l’independentisme. I fou contundent: ‘Cal que actuem junts, perquè el país se’ns mor. Si no som capaços de fer una llista unitària no tindrem perdó. I, li toqui a qui lo toqui, lluitar al parlament’. Es va endur l’ovació més llarga de la tarda.
