Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Entrevista a

Dissabte  14.08.2010  18:20

Autor/s: Marc Gomar

A l’espera del part: entrevista a Marc Pérez d'El Corredor Polonès

Els ontinyentins El Corredor Polonés obtenen amb 'L'embaràs d'Agnieszka' el premi Ovidi Montllor al millor disc de rock d'enguany
Marc Pérez, baixista i veu d'El Corredor Polonés, no escolta música en el cotxe, té la ràdio espatllada. El darrer disc que més sona a sa casa és el 'Lucky', de Nada Surf i el que visita sovint 'In utero', de Nirvana, però que ningú busque això en 'L'embaràs d'Agnieszka', sols hi trobarà les bases. Trobarà, això sí, rock progressiu i li recordarà Sigur Rós, Soundgarden o Radiohead. I com 'Les quatre estacions de l'arròs' d'Inòpia, el millor disc de rock de la música en valencià d'enguany, és un disc que amaga una història. 'Per a entendre-la convé tindre el llibret perquè és un disc conceptual'. Però tot això ho explica el cantant en el vídeo. Per cert, el llibret va estar entre els nominats al millor disseny.

Si voleu el disc, ni que siga pel reconeixement que li han atorgat els músics i cantants en valencià, el trobareu en algunes llibreries i tendes de discos, així com a eltridente.es. També el podeu escoltar debades a spotify.com.

Hui en dia sols et compren el disc els nostàlgics o els col·legues i tampoc. Molts et diuen que ja l'escolten en l'Spotify, que tampoc no té la culpa perquè acaba d'arribar.

I què trau el grup de posar a disposició de tothom el seu disc?

Molt poc. Per exemple, si tens vint-i-quatre mil escoltes i t'ho gestiones tot, com és el nostre cas i sols hi ha un intermediari, t'emportes 24 euros. És irrisori, però de segur que les grans companyies discogràfiques cobren molt més.

Pel moment, les escoltes de 'L'embaràs d'Agnieszka' són més de les habituals en un disc amb poca repercussió.

Si mires les barres de popularitat, estem per damunt de molts discos de gent consolidada. Al final, d'on s'aconsegueix l'economia per enregistrar el següent és en els directes als que El Corredor Polonés dóna un valor afegit. El disc mostra detalls, el fer, la genialitat, però als concerts es guanya pel component visual.

'L'embaràs d'Agnieszka' arriba cinc anys després dels temes enregistrats en el disc 'Catalunya Punks!' compartit amb Red Banner i Mall. Per què tant de temps?

Hi ha molts motius. El primer, el canvi de gent dins del grup. Un grup de rock alternatiu costa molt d'aguantar perquè cremen moltes situacions. A més, la gent que està en aquest món vol experimentar més, té altres inquietuds musicals. No és per diners: és aconseguir que la teua música tinga repercussió. Fer-la sense que en tinga, per molt que t'agrade i per molt de gust que ho faces, frustra en alguns moments. A mi no m'ha passat mai, però és habitual. El grup ha canviat de components i això significa refer les coses mil vegades. Aquest disc s'ha fet en cinc anys, hi ha temes com 'La cançó negra' que, de fet, estava abans del que vam enregistrar. Les dos cançons més recents, 'Cèlia' i 'Monstre USA', són del darrer mig any.

Els premis Ovidi Montllor d'enguany van trencar els tòpics i els grups d'ska i dolçaina se'n van anar de buit. Demostra això que la música en valencià ha madurat?

La maduresa estava prèviament, hi havia uns pocs grups bons que no feien ska. El que passa és que el fenomen Obrint Pas va influenciar molt, se'ls ha de reconèixer que han obert camí.

El premis, però, no es corresponen amb els cartells dels concerts.

No ens queixem perquè moltes vegades et criminalitzen, però no parem de repetir-ho. Aportem música de molta qualitat i no sols nosaltres: Inòpia, Gàtaca,121 dB, Neuròtics, que també van ser reconeguts fa dos anys... Al final no es materialitza en els directes perquè la música en valencià encara s'associa molt amb la festa i punt. I no s'entén que la gent s'ho passe bé amb uns altres tipus de música, que també es pot, perquè es veuen espectacles diferents. S'ha d'educar més la gent en aquest tipus de música.

Pot haver gent al voltant de la música en valencià que li interesse més que continue sent un gueto?

El problema és que la gent que està creant-lo, no és conscient que ho fa. El Corredor Polonès considerem que està molt bé que hi haja grups amb reivindicacions polítiques, n'hi ha en tots els idiomes. Però en valencià, n’hi ha saturació i no és bo per a la normalització de la música; no oblidem que al País Valencià hi ha una majoria absolutíssima del Partit Popular. La tendència de la població no és la que expressa la música en valencià. I no dic que ara faré música en favor del PP, sinó que hem de ser conscients de la societat que tenim. Si volem normalitzar la nostra música no pot ser sempre la mateixa.

Parlem de difusió. El disc, sense anar més lluny, no sona a Ràdio Ontinyent.

Una ràdio ha d'informar-se que hi ha un grup d'ací que ha rebut un premi i té ressò. En l'únic mitjà d'Ontinyent on ha aparegut és a Vilaweb amb motiu dels premis i en l'inici de l'enregistrament del disc. Però no sols ens ha passat ací. Estem en moltes pàgines web, en el nostre facebook tenim l'enllaç a les crítiques de Madrid, Gijon, Andalusia... Es va fer un enviament, però en les nostres ràdios pròpies, a excepció d'Amàlia Garrigós, que és de les poques que encara piquen pedra en Ràdio 9, la difusió és nul·la. En els Països Catalans molt poca cosa. Hem insistit molt. Ha costat eixir, fins i tot, en l'Enderrock. La repercussió ha estat gràcies a la gent que ha escoltat el disc i ens ha posat en Catalunya Ràdio o iCat FM.

Ens veuen a Catalunya com la terra del ska?

En més d'un concert ens han preguntat on ens havíem deixat la dolçaina, tot i que hi ha grups emergents com 121 dB, Arthur Caravan o Gàtaca.