‘A muntanya’, la tempesta ferotge

  • Maragall, a punt del canvi de segle, ja és un poeta i articulista de referència

VilaWeb
VilaWeb
M. S.
23.08.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El poema forma part del llibre ‘Visions & cants’. Cinc anys separen aquest volum de ‘Poesies’, l’anterior. Durant aquest temps, Maragall ha anat consolidant la seva fama com a poeta, i els seus articles, sovint polèmics, serveixen cada vegada més per a prendre el pols a la ciutat i al país. ‘A muntanya’ (1897) el poeta, que estiueja a Puigcerdà,  mostra una actitud esporuguida, acovardida, per si la tempesta s’acosta a la vila o al pla.

 A MUNTANYA

M’agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.

  Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.

  ¡Com hi deu ploure en les profondes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l’huracà els assota aquells cims nusos
i peta l’aigua en aquells rocs tan grans;
¡s’astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau migpartit pel llamp!

  Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any