20.08.2010 - 06:00
‘En la mort d’un jove’ (octubre 1895) és un poema inspirat en la mort de Willie Noble, el germà petit de Clara Noble, la muller de Joan Maragall. Estava malalt i la mort li va arribar als vint-i-un anys. El poema forma part del llibre ‘Visions & cants’. I l’experta Glòria Casals fa notar que malgrat el tema de la mort, el poema s’insereix perfectament en la línia vitalista de Maragall.
EN LA MORT D’UN JOVE
Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim…
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t’has esllanguit per terra
amb els ulls admirats…
Ai, la Mort, ¡i que n’ets d’embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llençares
damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribond. L’alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem…
I no tornà… Llavores esclataven
més alts els plors al Cel… Ell ja no hi era…
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim…
