‘Pirinenques’ (VI)

Maragall va escriure ‘Pirinenques’ durant una estada al balneari de Senillers (Cerdanya). Era l’agost de 1892, el primer estiu després de casar-se amb Clara Noble. ‘Pirinenques’ forma part d’una sèrie de poemes que inclou ‘La vaca cega’ i ‘Goig a la verge de Núria’ dins el llibre ‘Poesies’.

PIRINENQUES

VI

                Plau-me, el bastó del caminant al puny,
                abraçar els horitzons d’una mirada;
                fer-me entrar dins la immensitat del cel
                i el gran adormiment de les muntanyes;
                sentir el riu invisible per la vall
                i el llunyedà ressò de la tronada;
                a cavall de la serra veure immoble
                altra serra de núvols molt més alta,
                cotonosa, inflamada pel ponent…
                Després, quan sense el sol la llum és balba,
                descolorí’s la terra an els meus peus,
                del cel descolorí’s tota l’amplada…
                Les primeres tristeses de la nit
                sentir entrar-me en els ossos, llavors, plau-me,
                i al baixar de l’altura tot corprès,
                creuar-me amb les tenebres que s’hi alcen.