‘El cant de la senyera’, entre art i ideologia

  • Maragall va escriure aquest poema per a l'Orfeó Català i s'adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya

VilaWeb
VilaWeb
M. S.
25.08.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Som a l’any 1900, al tombant de segle, i Maragall ingressa com a soci de l’Orfeó Català. De molt abans ja hi col·labora, amb traduccions d’obres alemanyes que l’Orfeó havia de cantar o que es publiquen en programes de mà dels concerts. Ho explica Glòria Casals a ‘Joan Maragall. Carnets de viatge’ (Diputació de Barcelona), que també explica: ‘El cant de la senyera’, amb música de Lluís Millet, s’adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya. ‘De tots els cants escrits per Maragall, aquest és el que millor condensa el sentiment col·lectiu i el que millor reflecteix la simbiosi entre art i ideologia per la seva eficàcia reivindicativa i per la seva transparència simbòlica.’

 EL CANT DE LA SENYERA
 
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

      ¡Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
¡Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
¡Que voleï! ¡Contemplem-la
en sa dolça majestat!

¡Oh, bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel;
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

  I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any