29.07.2010 - 06:00
Quan el Parlament de Catalunya acabava d’aprovar la prohibició de les corregudes de bous, el PP va afanyar-se a anunciar que demanaria l’anul·lació de la decisió parlamentària i i que els bous fossin declarats bé d’interès cultural. Segons la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, la declaració de bé d’interès cultural incapacitaria les comunitats autònomes per a prohibir les corregudes de bous i, per tant, revocaria la decisió del Parlament de Catalunya, que ahir va aprovar una modificació de la llei de protecció dels animals per 68 vots favorables, 55 de contraris i 9 abstencions. La modificació, feta a instància de la plataforma Prou, impulsora de la ILP, prohibeix les corregudes de bous.
També la Plataforma per la promoció i la difusió de la festa vol portar la prohibició al Tribunal Constitucional perquè, diu Luis Corrales, el portaveu, la lluita continua.
Ressò internacional
El debat entre detractors de la prohibició i defensors dels drets dels animals fa temps que dura; això i el rerefons identitari que alguns mitjans atribueixen a la prohibició va fer que ahir s’acreditessin més periodistes internacionals que mai al Parlament de Catalunya i que la decisió parlamentària tingués un gran ressò internacional. Mitjans com la BBC, Al-Jazira, CNN, New York Times, Libération i molts més van destacar ahir la decisió dels diputats catalans. A més, al Twitter, ‘Catalunya’ va ser el terme més utilitzat a tot el món durant tot el dia.
El PSC i CiU van donar llibertat de vot als seus diputats. El president del PSC i de la Generalitat, José Montilla, va afanyar-se a dir que ell havia votat contra l’abolició invocant ‘la llibertat’, i va voler eximir el govern de responsabilitat perquè la llei s’havia modificat per iniciativa ciutadana. I el president de CiU, Artur Mas, va defensar el vot pro abolició de les corregudes per una qüestió de ‘consciència personal’ i que el resultat no era cap victòria del catalanisme (relació del sentit del vot de cada diputat i primeres declaracions de Montilla i Mas).
En un apunt del seu bloc el president d’ERC, Joan Puigcercós, afirmava que la prohibició reflectia una ‘societat diferenciada’, si bé considerava pervers l’intent de presentar-la com un plet contra Espanya, bo i recordant que les Canàries ja la van establir fa anys. També va celebrar la decisió del parlament ICV-EUiA. En paraules de la portaveu parlamentària, Dolors Camats, la prohibició podia ser el principi de més avenços en l’eradicació del maltractament dels animals. I la plataforma Prou, impulsora de la ILP, va manifestar, en un comunicat llegit a la premsa, que la decisió del parlament terminava ‘cinc segles de crueltat’ i que calia continuar treballant per restringir els correbous (vídeo).
També aplaudiren la decisió PSM, els Verds de Mallorca i Iniciativa d’Esquerres, que confien que les Illes imitin el Principat i prohibeixin les corregudes de bous, ‘espectacles cruels que converteixen la mort d’un animal en una festa’. I els Verds del País Valencià, en boca del candidat de la coalició Compromís, Joan Ponce, es van declarar satisfets d’aquest gran avenç de la democràcia, perquè la prohibició de les corregudes permet ‘de desprendre’s d’un símbol anacrònic i desfasat, d’una crueltat innecessària i d’un maltractament dels animals inadmissible en qualsevol societat moderna’.
En canvi, i en la mateixa línia que el PP, pel president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, les corregudes de braus són una ‘festa excepcional i una tradició que uneix tots els espanyols’. I segons el conseller de Governació, Serafín Castellano, ni corregudes ni correbous no perillen pas de desaparèixer mentre l’actual govern ocupi la Generalitat.
