27.07.2010 - 18:11
L’últim ple del Parlament de Catalunya d’abans de vacances ha aprovat la llei de vegueries (pdf) per majoria absoluta i amb el vot contrari de tota l’oposició en bloc. S’ha aprovat després de mesos de debat i d’haver superat el judici del Consell de Garanties Estatutàries. Amb els vots del tripartit, la llei ha passat l’últim tràmit parlamentari abans d’entrar en vigor, si bé amb una gran fragilitat. En efecte, la sentència estatutària del Tribunal Constitucional pot deixar-la en no res, en cas de ser recorreguda. Per una altra banda, s’ha refusat una esmena que inclou l’anomenada ‘vuitena vegueria’, la del Penedès.
Amb l’aprovació de la llei, després de les eleccions municipals del 2011, es crearan el consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Així mateix, per la creació de les vegueries de les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i la Catalunya Central l’estat ha de modificar els límits provincials. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha destacat que aquesta aprovació era una ‘fita històrica’ i que l’aprovació no significa un simple canvi de nom. CiU ha carregat contra la normativa assegurant que ‘no hi ha cap més efecte que un canvi de nom’.
El tripartit ha presentat dues esmenes al text que van ser presentades després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i que han estat aprovades. En la primera esmena, manifesta que el Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre, amb la seu institucional a la ciutat de Tortosa, s’ha de constituir tant bon punt s’hagi produït la modificació de la legislació estatal corresponent. El Consell de Vegueria de Tarragona adoptarà, en aquell moment, la denominació de Consell de Vegueria del Camp de Tarragona.
La segona esmena del tripartit aprovada indica que ‘després de la celebració de les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011, es procedirà a la constitució del Consell de Vegueria de Barcelona, del Consell de Vegueria de Girona, del Consell de Vegueria de Lleida i del Consell de Vegueria de Tarragona, amb la seu institucional a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, respectivament’. El text aprovat manifesta que ‘la circumscripció territorial d’aquests consells de vegueria coincideix amb la de les vigents províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Els consells de vegueria esmentats substituiran les diputacions provincials corresponents’.
Una llei sota l’amenaça de la sentència del TC a l’estatut
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut deixa la llei en una situació de provisionalitat davant la possibilitat que algú presenti un recurs d’inconstitucionalitat. La sentència indica respecte als articles 90 ‘La vegueria’ i 91 ‘El Consell de Vegueria’ en els seus apartats 3 i 4, que el parlament no podrà regular per llei els límits provincials per implantar les vegueries que proposi. Segons els magistrats del TC la vegueria ‘ha de conviure amb la província respecte a la seva autonomia garantida per la Constitució’. La sentència diu que aquests articles recorreguts pel PP són constitucionals perquè la vegueria només podria ser una nova denominació de les províncies de Catalunya. En cap cas però, es deixa la porta oberta al govern a modificar els límits territorials.
L’aval del Consell de Garanties
Només tres dies abans de la sentència del Constitucional, el Consell de Garanties Estatutàries va avalar la llei de vegueries tret d’un article que considera que és contrari a la constitució i a l’estatut, coincidint amb la sentència. Es tracta del que fa referència a quins canvis legals s’han de fer per modificar els límits provincials, que són competència de l’estat. D’altra banda, el dictamen recomana que no es comencin a constituir vegueries fins que el congrés espanyol modifiqui els límits provincials. La llei estableix que en una primera fase es constitueixin els Consells de Vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i que, més endavant, la resta de vegueries es constituiran després de modificar legalment els límits provincials.
La vegueria del Penedès
De fet, el ple d’aprovació de la llei arriba la setmana posterior a l’aprovació de l’àmbit de planificació propi del Penedès, aprovat per unanimitat, que habilita aquesta realitat territorial per esdevenir vegueria. La Plataforma per la Vegueria del Penedès va enviar una carta als diputats per demanar-los un últim esforç per incloure la seva entre les vegueries que queden definides d’entrada.
L’esmena presentada per CiU i que inclou la vegueria del Penedès no ha prosperat. CiU, PP i Ciutadans hi han votat a favor i el tripartit, en contra. Amb tot, el portaveu de la plataforma, Fèlix Simon, no descartava ahir que Esquerra canviés el sentit del seu vot, car ‘és l’últim ple de temporada, amb eleccions a la vista, amb un govern que s’acaba i amb una llei mal feta que tots sabem que cal esmenar’. Finalment, però, Esquerra ha mantingut el criteri del govern i no ha donat suport a la vegueria del Penedès.
La reivindicació de la vegueria del Penedès ha estat l’únic conflicte territorial generat arran de la llei que no s’ha desactivat en els últims mesos. Els dirigents de la plataforma, de fet, expliquen que volen portar la lluita fins tan enllà com calgui. Això sí, Simon admet que, efectivament, ‘amb l’ombra de la sentència del TC sobre l’estatut, tot plegat acabarà essent paper mullat i tota aquesta lluita prendrà forçosament un altre sentit.’
Altres conflictes territorials que s’han anat diluïnt
L’anunci del projecte de llei va provocar l’aflorament de les crítiques d’alguns territoris que no veien ben representats els seus interessos. Aviat es va poder sentir la veu de l’Aran que volia un reconeixement diferenciat al de les vegueries i que refusava ser inclosa a la vegueria de l’Alt Pirineu. També va prendre cos la reclamació d’una vegueria de l’Alt Ter, on alguns càrrecs municipals del Ripollès es van queixar que la comarca continuï pertanyent a l’àmbit de Girona. Les divergències per la denominació de la vegueria del Camp de Tarragona van enfrontar els governs municipals de Reus i Tarragona. Per la seva banda, Lleida també es va queixar per perdre les comarques del nord de la seva àrea d’influència en favor de la vegueria de l’Alt Pirineu. Totes aquestes reivindicacions han anat diluïnt-se o han quedat resoltes durant el procés que ha portat la llei a ser aprovada a la sessió parlamentària d’avui.
