La sentència sobre independència unilateral de Kosovë obre la porta a nous estats europeus

  • Afirma que no hi ha cap argument en les lleis internacionals que prohibeixi la independència d'un país · La Casa Blanca comunica a Sèrbia el seu suport absolut a la independència de Kosovë

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
23.07.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La independència unilateral de Kosovë no infringeix cap llei internacional i té l’aval, des d’ahir, del Tribunal Internacional de Justícia, el màxim òrgan jurídic de les Nacions Unides. Les reaccions a la sentència (pdf) del tribunal internacional no es van fer esperar i, ben aviat, els Estats Units i la Unió Europea van reiterar un suport absolut suport al jove estat balcànic. Espanya i Rússia mantenen la negativa al reconeixement i fan costat a les demandes de Sèrbia.

El tribunal va deixar clar que no hi havia cap argument en la legislació internacional que prohibís la independència d’un país. ‘El tribunal considera que la llei internacional no conté cap prohibició aplicable sobre la declaració d’independència’, va dir el president, el jutge Hisashi Owada, en la seva resolució judicial. ‘En conseqüència, coincidim a dir que la declaració d’independència del 17 de febrer de 2008, no viola la llei internacional’.

L’alt tribunal va decidir, per deu vots a quatre, que la declaració d’independència de Kosovë, adoptada el 17 de febrer de 2008, no violava la llei internacional. Sobre el fet que el Consell de Seguretat de l’ONU hagués condemnat algunes declaracions d’independència, va manifestar que ‘la il·legalitat lligada a les declaracions d’independència no derivava del seu caràcter unilateral, sinó del fet d’anar lligades a l’ús il·legal de la força o d’haver-se comès algunes altres violacions de la llei internacional’. I explicita que ‘no hi ha una prohibició contra la unilateralitat en si’ i que, per tant, les lleis internacionals no contenen cap article que prohibeixi les declaracions d’independència.

Després d’aquesta sentència hom espera que un gran nombre d’estats reconeguin ara la independència kosovesa, que no viola les lleis internacionals ni tan sols pel fet d’haver estat proclamada unilateralment. La sentència és una dura derrota de Sèrbia, que pretenia que la secessió de Kosovë fos proclamada il·legal.

Kosovë i Sèrbia reaccionen amb actituds contraposades

El ministre d’Afers Estrangers de Kosovë, Skender Hyseni, va reaccionar a la sentència dient a Sèrbia que hauria de tractar amb ells com un estat sobirà més i en termes d’igualtat. ‘Espero que Sèrbia es giri i vingui a nosaltres per parlar de totes les qüestions d’interès mutu’, va dir.

En canvi, el ministre serb d’Afers Estrangers, Vuk Jeremic, va assegurar que mai no reconeixerien la independència de Kosovë i que el veredicte del tribunal internacional no era vinculant, ni deia res de si els kosovesos tenien el dret d’independitzar-se. En unes declaracions des de l’Haia, seu del tribunal, Jeremic va dir que Belgrad continuarà la seva ‘lluita diplomàtica pacífica’ per Kosovë, tot i reconèixer que no serà fàcil, i va explicar que el pròxim pas serà el debat de l’assemblea general de la ONU de la tardor.

EUA i UE, al costat de la independència de Kosovë

El vice-president dels Estats Units, Joe Biden, va trucar al president de Sèrbia, Boris Tadic, per comunicar-li l’absolut suport de la Casa Blanca a un Kosovë democràtic i lliure. Durant la conversa, Biden va reiterar el compromís dels EUA amb la sobirania de Kosovë i la seva integritat territorial. El vice-president nord-americà també va instar el govern de Sèrbia a treballar de manera constructiva per resoldre conflictes pràctics amb Kosovë.

Hores després, la secretària d’estat, Hillary Clinton, va animar tots aquells estats que encara no hagin reconegut Kosovë a fer-ho. I va afegir que cal que ‘tots els estats deixin enrere qüestions d’estatus legal de Kosovë per treballar en favor de la pau i l’estabilitat als Balcans.

Segons la Unió Europea (UE), la sentència sobre la legalitat de la independència de Kosovë ‘obre una nova fase i ara s’ha de mirar al futur’. Així ho va manifestar ahir l’Alta Representant de Política Exterior de la UE, Catherine Ashton, que va recordar que el futur de Sèrbia i de Kosovë ‘estaven en la Unió Europea’. En aquest sentit, l’alta representant destaca que ‘les bones relacions veïnals, la cooperació regional i el diàleg són principis bàsics sobre els quals s’ha construït la Unió Europea, que es troba preparada per a facilitar el diàleg entre Pristina i Belgrad’.

També el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, va reclamar respecte de la comunitat internacional a la sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë. Buzek confia que el veredicte ‘serveixi a serbs i kosovesos de mitjà de reconciliació i no de pretext per a prolongar la seva disputa’.

Espanya i Rússia mantenen la negativa a reconèixer la independència de Kosovë

Espanya va assegurar ahir que respectava la decisió del Tribunal Internacional de Justícia i que compartia l’opinió de la Unió Europea, que considera que a partir d’ara ‘s’obre una nova etapa i és moment de mirar cap al futur’; però que mantenia la negativa a reconèixer la independència de Kosovë. Fonts del ministeri d’Afers Estrangers van confirmar que el govern espanyol era partidari ‘d’obrir la perspectiva europea per a tots els Balcans’ i que, en la línia de la declaració europea, el futur de Kosovë i de Sèrbia era formar part de la UE.

Rússia, un aliat històric de Sèrbia, va manifestar que la sentència que avala la independència de Kosovë no proporcionava cap base legal a la sobirania del país. Rússia tampoc no té intenció de reconèixer Kosovë, tot i la sentència del Tribunal de l’Haia, i que mantindria Kosovë fora de les Nacions Unides i dels altres organismes internacionals on té capacitat de vet. ‘És essencial que el tribunal només ha avaluat la declaració actual, i específicament ha dit que no tocava la qüestió més àmplia del dret de Kosovë de separar-se de Sèrbia unilateralment.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any