22.07.2010 - 19:42
L’estat espanyol ha assegurat que ‘respecta’ la decisió del Tribunal Internacional de Justícia sobre la legalitat de la declaració d’independència de Kosovë i que ‘comparteix’ l’opinió de la Unió Europea, que considera que a partir d’ara ‘s’obre una nova etapa i és moment de mirar cap al futur’. Fonts del ministeri d’Afers Estrangers han confirmat que el govern espanyol és partidari ‘d’obrir la perspectiva europea per a tots els Balcans’ i que, en la línia de la declaració europea, el futur de Kosovë i de Sèrbia és formar part de la UE. L’estat espanyol, però, no ha reconegut la independència de Kosovë, com tampoc ho va fer el 2008.
Vint-i-set estats de les Nacions Unides van participar en la vista oral sobre la independència de Kosovë, que finalment la Cort Internacional de Justícia ha avalat. Com era lògic Sèrbia es va mostrar en contra de la independència mentre que Kosovë va estar a favor.
De la resta d’estats participants Albània, Alemanya, Aràbia Saudita, Àustria, Bulgària, Burundi, Croàcia, Dinamarca, els Estats Units, Finlàndia, França, Jordània, Noruega, Holanda i Gran Bretanya van posicionar-se a favor de la independència mentre que Argentina, Belarús, Bolívia, Brasil, Espanya, Rússia, Veneçuela, el VietNam, la Xina i Xipre es van manifestar en contra.
Espanya va ser un dels països més destacats en contra de la independència i de fet és un dels cinc estats de la Unió Europea que encara no reconeixen Kosovë. La intervenció espanyola (pdf) davant el tribunal va anar a càrrec de Concepción Escobar Hernández, cap del departament de Llei Internacional del ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació.
Escobar va defensar que la independència de Kosovë violava la llei internacional perquè violava els principis d’integritat territorial i de sobirania de Sèrbia. Segons Espanya només es poden fer independents països sotmesos a un règim colonial. Espanya insistia també en el fet que la resolució 1244 de Nacions Unides calia interpretar-la com un acord entre Sèrbia i Kosovë. En base a aquest acord calia respectar la sobirania sèrbia i el dret a l’autodeterminació dels kosovars només podia ser entès com dret a una administració autònoma.
França, pel contrari, afirmava que no hi ha cap argument internacional que pugui aturar un procés de seccessió i demanava la Cort que ni tan sols es pronunciés sobre aquest cas. La representació francesa va anar a càrrec d’Edwige Belliard, director d’Afers Legals del ministeri d’Afers Europeus i Estrangers.
Enllaços
Array
Array
